Espai Natura

Cingles de l'Avenc de Tavertet

Fauna i flora

Els prats i les pastures, els boscos i les roques són els principals hàbitats de l’espai, que acull una nombrosa biodiversitat. Els vessants solells els ocupen rouredes de roure martinenc, mentre que les fagedes cobreixen les obagues i els cingles acullen savinoses i algunes alzines. A les fondalades dels torrents trobem avellanoses, pollancres, lledoners..., i a les roques, falgueres i plantes ben curioses, com l’orella d’ós.

La fauna salvatge hi és molt present, i no és difícil trobar-se un porc senglar, un esquirol, un teixó, una guineu o una geneta, ni tampoc sentir cantar un pinsà o una cadernera, o veure volar un voltor o un esparver. En dies d’humitat o pluja podem veure salamandres i gripaus pels camins i cal vigilar de no trepitjar-los.

Les espècies més destacades són:

Fauna

Aufrany (Neophron percnopterus)
El més petit dels voltors europeus, s’alimenta de deixalles i petites carronyes. Migrador, passa els hiverns a l’Àfrica.

 

Salamandra comuna (Salamandra salamandra)
Viu preferentment en zones forestals humides i fresques. Menja cucs de terra i petits insectes i és més activa durant la foscor.

 

Tritó palmat (Lissotriton helveticus)
El més petit dels tritons europeus, no arriba a 10 cm de longitud. El podem veure dins i fora de l’aigua, depenent de l’edat i de l’època de l’any.

 

 

Astor (Accipiter gentilis)
També anomenat falcó perdiguer, és un ocell rapinyaire semblant a l’esparver i molt emprat en falconeria.

 

 

 

Flora i vegetació

Faig (Fagus sylvatica)
Arbre caducifoli de grans dimensions, que pot arribar a 30 o 40 metres d’alçada i viu a les muntanyes humides. La seva fusta és molt apreciada.

 

Roure martinenc (Quercus pubescens)
Arbre caducifoli mitjà que pot arribar a fer 25 metres, i que a Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i el revers de les fulles són peluts.

 

 

Avellaner (Corylus avellana)
Arbre caducifoli d’uns 5 metres d’alçada i d’aspecte arbustiu. El trobem silvestre a les fondalades de les muntanyes o conreat per la seva fruita seca, les avellanes.

 

 

 

Boix (Buxus sempervirens)
Arbre o arbust perenne que forma part del sotabosc de carrascars i rouredes, però que fora del bosc pot formar extensos matollars o boixedes, com és el cas del pla Boixer de Tavertet.