Espai Natura

Congost de Mont-rebei

Fauna i flora

Les parets i roquissars de l’estret congost són alguns dels ambients més singulars de l’espai, on creixen plantes curioses com l’orella d’ós i la corona de rei, i nien rapinyaires com el trencalòs, l’àliga daurada o el voltor comú. A més dels penya-segats i del riu, on de vegades s’hi veuen llúdrigues, trobem diversos ambients segons l’orientació dels vessants.

A les obagues hi ha denses rouredes, i la vegetació mediterrània domina les solanes amb alzinars, boixedes i brolles. La carena del Montsec, seca i fortament batuda pel vent, es cobreix de prats secs i matollars. La gran biodiversitat de l’indret es completa amb els ambients cavernícoles de coves i avencs, refugi de ratpenats i altres animals del medi subterrani.

Descarregueu-vos a continuació el checklist ornitològic d’espècies que podreu observar a l'Espai Natura Congost de Mont-rebei:

                                         

Les espècies més destacades són:

Fauna

Trencalòs (Gypaetus barbatus)
D’enorme grandària i silueta esvelta. S’alimenta principalment d’ossos, que s’empassa sencers o trenca deixant-los caure des de gran alçada.

 

 

Àguila daurada (Aquila chrysaetos)
Àguila de grans dimensions, que viu en zones muntanyoses amb cingles. És caçadora i també menja carronya. Pot arribar a volar a 240 km/h.

 

 

Aufrany (Neophron percnopterus)
El més petit dels voltors europeus, s’alimenta de deixalles i petites carronyes. Migrador, passa els hiverns a l’Àfrica.

 

Llúdriga (Lutra lutra)
És un mamífer carnívor, que s’alimenta de petits peixos, granotes i altres animals aquàtics. Són grans nedadores i poden romandre submergides fins a 6 minuts sense sortir a la superfície per respirar.

 

Tritó pirinenc (Euproctus asper)
Viu als rierols d’aigües fredes i oxigenades, on camina pel fons cercant aliment.

 

Flora

Corona de rei (Saxifraga longifolia)
Planta endèmica dels Pirineus, que viu a les fissures de les roques en substrats calcaris. Floreix entre els mesos de maig i agost.

 

 

Orella d’ós (Ramonda myconi)
Viu a les esquerdes de les roques ombrejades dels Pirineus i de zones muntanyoses de la meitat est de Catalunya. Floreix de maig a juliol, quan adopta unes coloracions violetes, i després s’asseca per tornar a brotar amb les pluges de la tardor.

 

Roure martinenc (Quercus pubescens)
Arbre caducifoli mitjà que pot arribar a 25 metres, i que a Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i el revers de les fulles són peluts.

 

 

Petrocoptis (Petrocoptis monsticciana)
Planta rupícola endèmica, única al món. Catalogada com a protegida.