Espai Natura

Muntanya d’Alinyà

No us podeu perdre...

​La Rectoria. Al costat de l'església d'Alinyà hi ha obert aquest centre de visitants de la Muntanya d'Alinyà que acull una agrobotiga especialitzada en productes de la zona així com un espai expositiu dels aspectes més significatius de la vall.

 

 

El mirador dels voltors. Mirador dirigit cap a la zona on es troben habitualment els voltors comuns i negres a la vall. També s’hi poden observar trencalossos i aufranys, a més de l’àliga daurada, corbs, milans i d’altres rapinyaires.

 

 

Les vistes des de Santa Pelaia. Des d’aquesta ermita romànica, emplaçada a 1.262 metres d’altitud, s’obtenen unes magnífiques vistes de la vall. Des d’allà es té una bona visió de la roca de la Pena (1.921 m), que és la formació geològica (un perfecte anticlinal) més característica de la muntanya d’Alinyà. A l’ermita de Santa Pelaia s’hi celebra un concorregut aplec el dissabte anterior a la segona Pasqua, amb veïns de tots els pobles de la vall i d’Oliana, Fígols i Organyà.

 

La pervivència de la vida rural. Els habitants de la muntanya d’Alinyà han mantingut les activitats tradicionals de muntanya d’aquesta zona, com són la ramaderia extensiva de vaques i ovelles i els conreus de patata del bufet, una varietat molt preuada que es conrea a camps d’altitud i que localment s’anomenen trumfos. Aquestes activitats són perfectament compatibles amb els objectius de conservació, i cal preservar-les i potenciar-les.

 

Les fonts. Lligades des de sempre a l’activitat agrícola, ramadera i forestal, i llocs de repòs per als excursionistes, les fonts representen un element valuós. La muntanya d’Alinyà té dues fonts importants amb un cabal abundant i mantingut: la font de l’Aiguaneix i la font de Codonyes.

 

La visita al llarg de les estacions

A Alinyà l’estiu pot ser eixut i molt calorós, i un xic més fresc en alçada, i la muntanya s’omple d’ocells joves nascuts durant la primavera. És també el moment en què es poden observar les cabrades d’isards, amb els petits que recentment han nascut.

A la tardor groguegen els roures, els pollancres i els freixes, les fulles es tornen brunenques i resten a l’espera de les envestides del vent perquè les faci caure. Els isards inicien novament el ritual reproductor. És també el període de l’any agrícolament més intens, quan es cullen les patates i s’emmagatzemen enterrades a terra fins a l’any vinent.

Amb l’arribada del fred i les primeres nevades de l’hivern, la vegetació entra en letargia i el trencalòs inicia la posta. És també el moment en què els insectes desapareixen i part dels ocells que han niat a la muntanya es desplacen cap a altres climes més benignes.

 

La primavera arriba aviat a les valls i avança amb l’altitud, cobrint de flors els prats i les pastures. La pluja i el desglaç provoquen que els rierols baixin plens. És també el període en què els roures i la resta d’arbres caducifolis comencen el rebrot i el moment en què la major part dels animals inicien la reproducció. Entre aquests destaca el gall fer, que fa la parada nupcial a la penombra dels boscos subalpins.

Sabíeu que...

La riquesa en recursos naturals, com els boscos i les pastures, ha proporcionat des d’antic un entorn propici a les comunitats humanes, que poblen aquest territori des de la prehistòria, fa uns 4.500 anys.

 

 

Els PAS (punts d’alimentació suplementària) de la reserva són els primers d’Europa d’alimentar els quatre voltors del continent: l’aufrany, el voltor comú, el voltor negre i el trencalòs.

 

 

Les construccions de pedra seca mig soterrades que trobareu en diversos indrets de la vall les anomenen «forats dels trumfos», i estan destinades a la conservació i emmagatzematge de la patata, especialment la varietat del bufet. Són circulars, excavades, amb parets i volta de pedra, aquesta coberta de terra i englevada, i s’hi accedeix per una única obertura al nivell del sòl, justa per al pas d’una persona ajaguda. La capacitat mitjana dels forats equival a uns setanta sacs de patates. Els trobem situats en els mateixos camps de conreu, i a la muntanya d’Alinyà en podem veure centenars.