Espai Natura

Cingles de l'Avenc de Tavertet

Geologia

Aquesta zona està situada a la serra del Collsacabra que forma part de la serralada Transversal. Es troba en el vorell nord-est de la conca de l’Ebre, en les proximitats de la serralada Prelitoral, que aquí constitueixen les darreres estribacions del massís del Montseny. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sudest.

Els materials terciaris (Eocè) es disposen per sobre dels materials paleozoics a través d’una discordança erosiva. Les roques aflorants poden ser, a la part inferior de la sèrie, d’origen continental (argiles i gresos vermells), o bé d’origen marí, a la part superior (margues grises, calcàries i gresos grisos). És molt freqüent, trobar abundants fòssils marins en les calcàries, sobre tot nummulits. Les capes estan subhoritzontals o poc inclinats. L’erosió diferencial de roques dures i toves (alternança gresos i calcàries i nivells margosos) ha donat lloc a un relleu en forma d’una gran taula amb les cingleres característiques de Tavertet i del Far. .

La qualitat del paisatge és de gran bellesa degut a aquesta gran cinglera vermella i grisa, juntament amb el contrast dels relleus suaus, desgastats, de les roques paleozoiques situades als peus de la cinglera. Tots els camins que transcorren en paral·lel als cingles es poden considerar un mirador per sobre de les Guilleries, el pantà de Sau i la pròpia cinglera amb els seus entrants i sortints per on es precipiten algunes rieres formant salts d’aigua.

L’acció de l’aigua en les roques carbonatades ha originat un sistema subterrani de coves i avencs. Cal destacar la cova del Serrat del Vent, que amb els seus 4.273 m de recorregut i 215,5 metres de desnivell, és la cova més gran del món en gresos.

Aquesta zona forma part de dos Espais d’Interès Geològic declarats pel Departament de Medi Ambient: geozones 215 i 216.

Més informació