Espai Natura

Estany d'Ivars i Vila-sana

Geologia

Aquest estany es troba en el centre de la conca de l’Ebre. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sud-est. En el seu inici, estava ocupada pel mar i s‘hi dipositaven sediments marins. Poc a poc aquesta conca es va anar tancant i s’hi van dipositar guixos i sals. Finalment (a l’Oligocè) va quedar tancada del tot i es va acabar d’omplir de sediments continentals.

En general, la morfologia és molt suau amb pocs relleus destacables. Hi discorre el riu Ebre i els seus afluents, essent el més important el Segre. En aquesta zona, el paisatge és molt pla, i hi abunden els sediments aportats pels rius (sorres i graves). Aquesta morfologia de plana fluvial, propicia l’existència de llacunes, com la d’Ivars.

És una llacuna endorreica, estacional, i originalment d’aigua salobre, de les que abundaven a la depressió de l’Ebre i aquesta era la més gran de Catalunya. Cap a 1862 aquest espai va ser reconvertit en un gran dipòsit d’aigua de rec, provenint del recentment construït Canal d’Urgell. És, per tant, un exemple d’un paisatge humanitzat i viu.

Més informació