Espai Natura

l'Alfacada

Geologia

El delta de l’Ebre és el resultat de la lluita entre les aportacions fluvials del riu i l’acció del mar. Però no sempre ha estat d’aquesta manera, segons indicis històrics, durant l’època dels romans el delta era inexistent o amb molt poc desenvolupament. Posteriorment, els sediments fluvials van anar guanyant terreny al mar fins a formar-se la seva màxima extensió a l’any 1957, a partir d’aquell moment i degut a l’acció de l’home, el delta va reculant i guanyant el mar.

Donat que aquest és un delta d’un riu de llarg recorregut, els sediments són de caràcter fi ( llims i sorres), amb una gran presència també de matèria orgànica i bioclàstica.

És freqüent trobar en els deltes, zones deprimides cobertes d’aigües salobres, com en el cas de les llacunes de l’Alfacada i la Tancada. Aquestes llacunes estan situades molt a prop de la línia de costa actual, són poc profundes i envoltades de conreus, maresmes i un antic cordó litoral amb dunes.

Més informació