SALA DE PREMSA

< Tornar a l'índex

Barcelona, Dimecres, 9 Agost, 2017

Una maqueta de La Pedrera viatja a Taiwan dins l’exposició “Gaudí. Arquitecto de Dios”

La mostra, que s’ha vist primer a Brasil, presenta fins al 17 de setembre, l’obra de Gaudí a Taipei

La difusió de Gaudí, i en especial de La Pedrera, és una de les premisses de la Fundació Catalunya La Pedrera

 

La Fundació Catalunya La Pedrera ha cedit en préstec una maqueta de La Pedrera per a l’exposició “Gaudí. Arquitecto de Dios”, que es pot veure aquests dies, i fins el 17 de setembre, al Huashan Cultural Park de Taipei a Taiwan.

La mostra ha itinerant en el darrer any per diferents ciutats de Brasil amb més de 300.000 visitants i gran acceptació per part del públic i els mitjans de comunicació.

La difusió de l’obra de Gaudí, i en especial de La Pedrera, és una de les premisses de la Fundació i el leitmotiv de l’Espai Gaudí situat a les golfes de l’edifici.

Amb un petit canvi de format, l’exposició es presenta a Taipei sota el nom “Gaudí. Arquitecto de Dios” on es poden veure maquetes d’edificis i del seu mètode de treball, així com arts decoratives i mobiliari per mostrar l’obra de Gaudí al públic taiwanès.

L’exposició vol mostrar al visitant la creativitat més rellevant del treball de Gaudí, a la recerca de la modernitat i la innovació, sense oblidar la tradició.

La mostra es pot veure al Huashan Cultural Park de Taipei, una antiga fàbrica del 1914 transformada en centre cultural.

Obra en préstec

Maqueta general de La Pedrera (1906-1912). Volums exteriors i distribució d’una planta d’habitatge.    

La maqueta reprodueix el volum exterior de l'edifici i les distribucions interiors d’una planta tipus. Es poden veure cada unes de les habitacions, els passadissos o corredors, la ubicació dels ascensors i les escales, així com els diferents tipus de paviment de les estances.

Observant la distribució funcional d’una planta-tipus de La Pedrera, a banda de la geometria irregular de tots i cadascuns dels ambients, hi trobem una organització interna ben definida, encaminada a optimitzar l’aprofitament de l’orientació sud de la façana principal. Així, totes les plantes, mostren unes característiques comunes: tres escales de servei amb un parell d’obertures de ventilació, una enmig dels dos patis i les altres dues en cadascun dels murs de frontera amb els edificis veïns del carrer de Provença i del passeig de Gràcia; al voltant d’aquests nuclis se situen prioritàriament els serveis, banys i cuines, mentre que les habitacions d’estar i dormir són prop de les façanes. La circulació interior es fa a través d’amplis i lluminosos corredors que s’estenen a l’entorn dels dos grans patis interiors, als quals s’obren amb grans finestrals. Els ascensors permeten un accés directe a l’entrada dels pisos de cada planta, una novetat en la tipologia dels edificis precedents.

Una planta-tipus es distribueix en quatre pisos, de tal manera que tots ells gaudeixen d’una part que dóna a la façana principal, per a les habitacions d’estar, i una altra que dóna a la façana interior, on es disposa d’un espai suficient per a un parell de dormitoris.

Gaudí va fer servir diferents paviments per a diferenciar les zones segons els seus usos. El paviment de la zona de servei va ser resolt amb lloses d’hidràulic, per a passadissos i arrambadors va fer servir plaques de marbre de La Sènia, per a les zones nobles (menjador, saló, dormitoris, despatx) utilitza parquet estrellat de roure, auró i àlber. Finalment, per als dormitoris interiors, fa servir les famoses rajoles hexagonals que combinen les formes d’un pop, una estrella i un cargol de mar d’un color verdós intens.