?>

Biodiversitat

 

En aquells casos concrets dels espais on l’activitat cinegètica és freqüent, perquè es tracta de zones comunes de caça, i pot perjudicar determinades espècies o poblacions de fauna salvatge amenaçades, la Fundació ha fet que la Generalitat de Catalunya els declari refugis de fauna salvatge (RFS).

Aquesta figura legal prohibeix qualsevol tipus d’activitat cinegètica, la captura d’animals o la introducció d’espècies al·lòctones dins els límits dels RFS. Tanmateix, si existeixen raons científiques que aconsellin la captura o la reducció de la població de determinades espècies, la Direcció General del Medi Natural pot autoritzar excepcionalment caceres específiques. Amb aquests condicionants, doncs, la Fundació assegura una gestió molt més favorable a l’ús públic i a la conservació, alhora que prevé conflictes amb els caçadors i els pagesos dels voltants.

Actualment deu dels vint-i-quatre espais de la Fundació han estat declarats RFS: Sot del Fuster (Segrià), Alt Segre (Cerdanya), Mig de Dos Rius (Alt Empordà), Ter Vell (Baix Empordà), Congost de Fraguerau (Priorat), Bosc de Vilalta (Alt Camp), Port d’Arnes (Terra Alta), Congost de Mont-rebei (Pallars Jussà), Puigventós (Baix Llobregat i Vallès Occidental) i les Reserves de Sebes (Ribera d'Ebre). El Port d’Arnes i Puigventós, però, són RFS de manera parcial, ja que els límits de l’àrea protegida, que és la de més valor, s’han pactat amb les societats de caçadors de la zona.