?>

Gestió d'hàbitats

 

Boscos vells del Pirineu

Als Pirineus es detecten algunes àrees forestals on els indicis de la presència humana són molt febles. Un d’aquests sectors es localitza al Pallars Sobirà, on hi ha alguns boscos que no han estat talats des de fa més de cent anys i, per tant, presenten unes característiques que difícilment es troben en altres boscos més joves o gestionats de manera intensiva. A fi de garantir la pervivència d’aquests «boscos vells», del 1998 al 2003 la Fundació va anar creant progressivament fins a 25 reserves forestals, gràcies a l’adquisició dels drets de tala corresponents. Cadascuna de les reserves, que sumen un total de 141,80 ha, repartides entre els termes municipals d’Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí i Vall de Cardós, es va acordar per un termini de temps diferent, de 20 a 40 anys.

Es tracta d’antics boscos subalpins de pi roig, pi negre i avet, que han estat poc o gens explotats per la fusta i on es poden trobar exemplars de fins a 300 anys (!) i dimensions monumentals. Són, a més, l’hàbitat d’espècies amenaçades i escasses com ara el gall fer, el mussol pirinenc o el picot negre, i una gran part d’aquests resguards de vida forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Fageda de Fontanils

La Fundació ha comprat els drets de tala per un període de 25 anys d’una part de la finca Fontanils, d’una superfície total de 132 hectàrees i situada al municipi de la Vall d’en Bas. En aquesta finca es constituirà una reserva forestal de 9 ha destinada a conservar el bosc madur, deixant-lo a l’evolució natural.

El fet que no s’hagi extret fusta durant quasi dos segles fa que actualment Fontanils mantingui una diversitat i un funcionament ecològic molt semblants als d’un bosc madur i sense alteracions ni aprofitaments per part dels humans. Els arbres superen els 30 m (35 m l’exemplar més alt) i tenen un diàmetre d’uns 80 cm. S’ha establert l’edat de la majoria d’arbres de la zona en 150-170 anys a partir d’una anàlisi amb barrina.