Treballem per preservar un paisatge divers i ric en ambients

Oblidar el la gestió de les pastures o del conreu pot provocar canvis evidents en el paisatge, com per exemple que els boscos colonitzin el terreny. Això implica un augment de la massa forestal i, per tant, del risc d’incendis descontrolats. Una altra conseqüència és l’empobriment notable de la biodiversitat, atès que una gran varietat de fauna i flora fa mil·lennis que està adaptada a viure en aquestes zones obertes.

Accions de la Fundació per preservar espais oberts

cremes controlades

Cremes controlades

És un tipus d’actuació que té l’objectiu de recuperar espais oberts per afavorir a la biodiversitat, reduir la càrrega de combustible per prevenir incendis i millorar les pastures per ajudar les explotacions de ramaderia extensiva.
La Fundació ha utilitzat aquest mètode en diversos dels espais que formen part de la Xarxa d'espais natura. Concretament a Montserrat-Coll de Can Maçana on s’ha realitzat el Life Montserrat, un projecte europeu que utilitza  aquest mètode.
 

Recuperació de cultius

Recuperació de cultius

Aquesta pràctica permet diversificar els hàbitats i alhora definir zones netes de vegetació indispensables per a la prevenció i extinció d’incendis forestals. Així mateix, la restauració de conreus proporciona aliment a la fauna de la zona, sobretot ocells i herbívors salvatges, però també rapinyaires i carnívors que s’alimenten d’aquests.

A molts espais naturals dins de la Xarxa d’espais natura es promou una recuperació de conreus.

Silvopastura

Adevesament de boscos i silvopastura

Les deveses són indrets amb vegetació arbòria de poca densitat, destinades principalment per pasturatge. A part d’això, l’adesevament de boscos ajuda a diversificar els hàbitats i afavoreix a la biodiversitat, tant les poblacions de les espècies presa com de les aus rapinyaires.
Moltes vegades, la forma de mantenir els resultats provinents d’accions de neteja i recuperació d’hàbitats és a través de fer pasturar el bestiar per aquests terrenys, i paral·lelament s’aconsegueix una alimentació autosuficient d’aquests ramats.