Espai Natura

Bosc de Vilalta

Geologia

Les Muntanyes de Prades són un conjunt orogràfic, un agrupament de serres que s' orienten en direcció NE-SW, tot seguint la línia de les serralades Pre-litoral, de les qual en forma,  part. Aquest conglomerat orogràfic forma un conjunt tabular, on predominen els altiplans, encara que també hi podem trobar relleus esquerps i alterosos sovintegen alçades per damunt dels 1.000m.

Geològicament les Muntanyes de Prades les formen dues unitats ben diferenciades: el sòcol hercinià i la cobertora alpina. La primera, el sòcol hercinià, és formada per les roques més antigues que constitueixen aquestes serres, i han sofert moltes modificacions i són fortament afectades per l'erosió, pel que el relleu és suau, en forma de turons, amb algunes agulles i cingles aïllats. La segona unitat , la cobertora alpina, formada per roques triàsiques i juràssiques, amb una resistència variable a l'erosió, és la que adquireix l'esmentada forma tabular, amb grans cingles abruptes i continus, coronats per extenses superfícies planes i valls fortament tallades allà on la roca és més tova.

Les Muntanyes de Prades són delimitades tant al nord com al sud per dues grans falles de direcció NE-SW. Al nord, la falla de Poblet assenyala la fi dels materials paleozoics propis de les Muntanyes de Prades i l'inici dels sediments paleògens de la Conca de l' Ebre. Al sud la falla del Camp els  separa dels sediments neògens de la depressió del Camp de Tarragona. El límit ve donat per la falla de la Riba. El límit oest no és tant clar com els altres, ja que és un canvi gradual amb els materials també paleozoics del Priorat.   

Més informació