Espai Natura

Ter Vell

Geologia

Aquest espai està situat en la part meridional de la Depressió de l’Empordà, una zona plana àmplia situada al nord-est de Catalunya. Limita al nord pels relleus poc abruptes de l’extrem oriental dels Pirineus, que s’enfonsen en el cap de Creus, i al sud, pels relleus de la serralada Prelitoral. Aquesta depressió correspon a fosses tectòniques originades, durant el Neogen, per falles normals que enfonsen blocs rocosos i al mateix temps es van omplint de sediments continentals o marins.

Al sud d’aquesta zona afloren roques antigues (Paleozoic) de les Gavarres i, al nord, les roques carbonatades (Mesozoic) del massís del Montgrí, que estan encavalcant a sobre dels materials terciaris. La plana del Ter està formada, principalment, per sediments de les terrasses del curs baix del riu.

La reserva del Ter Vell constitueix l’antiga desembocadura del riu abans de ser desviada i apartada de l’Estartit. Després de les obres de desviament la llera es va eixugar i la forma del llit del riu es va conservar fins que va ser ocupada amb terres i peces de conreu. Avui el llit, com a tal, ja no és visible, però en el paisatge encara resta l’empremta del seu antic camí, per la forma dels camps de conreu i per l’existència de la llacuna vora el mar. Aquesta s’alimenta d’aigua subterrània que circula encara aprofitant l’antiga llera i l’entrada d’aigua marina. En aquest tram final el mar va guanyant al riu dipositant sorres, producte de les llevantades que erosionen l’estret cordó de dunes litorals. D’aquesta manera el mar i el vent guanyen ara al riu a conseqüència de l’acció de l’home.

Més informació