NOTÍCIES

21/10/2019

La guardonada científica Joanne Chory al Ciència Afterwork

 

La Fundació Catalunya La Pedrera, en col·laboració amb el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), ha rebut a La Pedrera a Joanne Chory, catedràtica i directora del Laboratori de Biologia Molecular i Cel·lular de les plantes de l’Institut Salk (San Diego, Califòrnia), que ha conversat amb Michele Catanzaro, divulgador científic, en el marc del Ciència Afterwork.

La biòloga i el periodista han debatut sobre les anomenades superplantes, que s’estan desenvolupant a l’Institut Salk, podran combatre el canvi climàtic gràcies a què s’incrementarà notablement la seva capacitat natural de capturar i emmagatzemar el CO2al sòl.

Fruit d’aquests estudis ha estat guardonada amb el Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica del 2019.

 

Durant la seva conferència al Ciència Afterwork a La Pedrera la biòloga nord-americana va explicar, i segons evidències de la comunitat científica internacional, que només queden 10 anys per combatre el canvi climàtic.

Cada any hi ha un excés de 18 Gigatons d'emissions de CO2, bàsicament per les emissions que genera l'activitat humana, però les plantes podrien ajudar a reduir aquest impacte.

Per tal d’ajudar a combatre el canvi climàtic les plantes han de ser amb arrels més grans i profundes fet que permetrà capturar més CO2 i dipositar-lo al terra a més profunditat. Això permetrà que siguin més eficients i també alliberin menys CO2 a l'atmosfera.

Les investigacions liderades per la Dra. Chory ja han permès obtenir plantes amb arrels més grans i ben aviat aconseguiran arrels més profundes. Amb aquestes plantes ideals es podran reduir, d'aquí 10 anys, fins a 8 Gigatones de CO2 (gairebé la meitat de l'excés actual).

Un altre aspecte important d’aquest avenç, segons Joanne Chory, és que permetrà reduir a un preu assequible l'excés de CO2 (es calcula uns 10 dòlars per Tona de CO2) i el més important serà escalable arreu del planeta de forma fàcil i ràpida.

Joanne Chory (Methuen, EUA., 19 de març de 1955) es va graduar en Biologia a l'Oberlin College (Ohio) i es va doctorar en Microbiologia a la Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign el 1984. Va realitzar estudis postdoctorals a Harvard i el 1988 es va incorporar a l'Institut Salk, on ha ocupat diferents càrrecs, entre ells el de directora del Laboratori de Biologia Cel·lular i Molecular de Plantes. Des de 1997 és investigadora del Howard Hughes Medical Institute i, des de 1999, és també professora associada de la Universitat de Califòrnia a San Diego.

El seu camp de recerca s'ha centrat en l'estudi dels mecanismes que regulen el funcionament de les plantes, des del nivell molecular fins al cel·lular, així com les reaccions d'aquestes a condicions d'estrès ambiental. Per dur a terme les seves investigacions ha utilitzat un organisme model, l'Arabidopsis thaliana, desvetllant aspectes rellevants sobre els gens implicats en funcions com la sensibilitat a la llum, les hormones que regulen el creixement de la planta i la resposta davant l'estrès hídric. Són especialment reconegudes les seves aportacions sobre el paper del fitocrom, una proteïna vegetal sensible a la llum vermella i infraroja, i la coregulació de gens que participen en la fotosíntesi.