Projectes europeus
Els projectes europeus (LIFE i POCTEFA) són un dels principals mecanismes de la política ambiental de la Unió Europea, per contribuir a l'aplicació, desenvolupament i millora de les polítiques ambientals europees.
La Fundació participa i impulsa diversos projectes LIFE i POCTEFA
La Fundació Catalunya La Pedrera és sòcia (juntament amb la Generalitat de Catalunya, SEObirdlife Aragón, Gestión Ambiental de Navarra, la Ligue de Protection des Oiseaux i el CENMA d’Andorra) del projecte POCTEFA ADN Pirineus.
En el projecte els cinc socis treballen juntament amb 60 entitats la xarxa transfronterera Educació Pirineus Vius per donar valor al patrimoni pirinenc, fer valdre la seva diversitat cultural i natural, sempre en un context de desenvolupament sostenible.
Les accions del projecte són les següents:
- Educar i sensibilitzar a través d'una exposició itinerant. Aquesta exposició s’ubica en una estructura mòbil anomenada Piribus, que farà un itinerari durant dos anys per 30 punts diferents del Pirineu (10 en territori català). La itineració es realitzarà durant el 2019 i 2020.
- Valorar els diferents llocs del Pirineu, creant una aplicació mòbil i una web, única per a tota la Serralada, que valoritzarà nous punts d’interès, geolocalizarà els itineraris d’interpretació i les activitats que s’hi duen a terme.
- Crear una plataforma MOOC de continguts i cursos on-line relacionats amb l’educació en els valors patrimonials i naturals dels Pirineus.
- Establir vincles entre els professionals de la valorització del patrimoni i l'educació ambiental en dos seminaris d'intercanvi d’experiències basats en la natura, la cultura, i el turisme als Pirineus.
- Promoure dinàmiques transfrontereres per obtenir resultats que les organitzacions de manera individual no podrien. En aquest sentit es pretén redactar i portar a terme una Pla Estratègic d’Educació Ambiental comú per a tots els territoris pirinencs.
La candidatura d’aquest projecte va ser atorgada el desembre del 2017 a la segona convocatòria dels projectes INTERREG V ESPAÑA-FRANÇA-ANDORRA POCTEFA 2014-2020, que aporta fons FEDER al projecte.
El projecte LIFE Montserrat es localitza a l’àrea de la Muntanya de Montserrat i el seu entorn (província de Barcelona). La zona inclosa al projecte, on predomina bàsicament el bosc (64%), ocupa una àrea de 42.487 ha.
L’àrea inclosa al projecte té un risc d’incendi significatiu degut a l’acumulació de càrrega de biomassa combustible, al canvi climàtic i a la desaparició de conreus i d’altres usos forestals tradicionals i ha patit grans incendis forestals en els darrers anys.
Aquest projecte cerca prevenir incendis i millorar la biodiversitat mitjançant una eina innovadora: la gestió silvo-pastural integrada.
El projecte està coordinat per la Diputació de Barcelona, i hi participen com a socis beneficiaris el Patronat de la Muntanya de Montserrat, Bombers de Catalunya, l'Associació de propietaris Entorns de Montserrat i la Fundació Catalunya La Pedrera.
Els objectius principals del projecte LIFE Montserrat són:
-
El desenvolupament d’un conjunt de mesures de gestió dels ecosistemes per incrementar la resiliència i l’estabilitat dels boscos davant dels incendis i millorar la prevenció de grans incendis a la Muntanya de Montserrat i voltants, creant i/o mantenint zones estratègiques que previnguin la propagació, facilitin l’extinció i disminueixin la intensitat i l’extensió dels grans incendis i el seu risc. Una eina innovadora serà la posada en marxa d’un Pla de gestió integrat de silvo-pastura.
-
La conservació de la biodiversitat augmentant la connectivitat a través de la creació d’un mosaic de matollars, prats naturals i boscos que enllaçarà dos espais Natura 2000 (Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac).
-
La contribució a la conservació i a la millora de la biodiversitat a l’àrea de Montserrat, amb hàbitats i espècies de gran valor per a la conservació incloses a les Directives d’Aus i d’Hàbitats. En particular, el projecte cerca la contribució a la conservació de 20 espècies d’interès per a la conservació, com ara l’àguila cuabarrada, que viuen a l’àrea del projecte, a través del manteniment i restauració d’alguns hàbitats prioritaris, i la millora de l’hàbitat de més de 140 espècies protegides per la legislació regional, nacional o internacional a través de la recuperació d’hàbitats oberts.
Aquest projecte, en el tram final del riu Ebre, vol ser un exemple de bones pràctiques per aplicar a d’altres trams finals de rius europeus per a la recuperació de peixos migradors.
Es persegueixen els objectius següents:
- Recuperar poblacions sanes i sostenibles a la part inferior del Riu Ebre i al Delta de l’Ebre d’espècies de peixos anàdroms o migradors amenaçats - Esturió comú (Acipenser sturio), Anguila (Anguilla anguilla), Saboga (Alosa fallax) i Llamprea (Petromizon marinus)-.
- Millorar significativament la connectivitat ecològica del Baix Riu Ebre, adaptant tots els obstacles actuals del tram final (Embassament de Xerta, Embassament d’Ascó i Pantà de Flix).
- Implicar a la població local, creant una xarxa de gestors del territori, (pagesos, pescadors, gestors de l’aigua, companyies elèctriques, agents turístics i autoritats regionals i locals).
- Ser un projecte exemplar a escala local, i progressivament promoure la connectivitat ecològica de tota la conca del Riu Ebre. Tanmateix, esdevenir un projecte model per a altres rius ibèrics -Guadalquivir, Guadiana, Miño – i també Europeus.
El projecte ho executen l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre, el Parc Natural del Delta de l'Ebre, l'Institut de Recerca i Teconologies Agroalimentàries, el Centre d'Estudis de Rius Mediterranis i la Fundació Catalunya La Pedrera.
LIFE ALNUS desenvolupa de manera experimental a escala regional (Catalunya) una estratègia alternativa de conservació de les vernedes mediterrànies (hàbitat d’interès comunitari 91EO*) que permeti invertir la regressió i la degradació d’aquest hàbitat de ribera, i crear un model exportable a la resta de l’arc biogeogràfic mediterrani.
Es plantegen els objectius següents:
- Millora directa de l’estat de conservació de les vernedes: construint un corredor espacial, reintroduint l'hàbitat allà on ha desaparegut, i millorar l'estat de conservació de les vernedes i la biocenosi associada.
- Generació de coneixement i experiència: Implementant 3 Directives Europees, establint bases tècniques sobre el maneig silvícola de l'hàbitat, intercanviant experiències tècniques amb altres grups d'interès europeus...
- Objectius socioambientals: restituïnt el continu fluvial com a infraestructura verda, difonent els valors ambientals dels boscos riparis entre la ciutadania, difonent nous criteris de gestió de l'hàbitat..
Aquest projecte l'executen el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, l'Ajuntament de Granollers, l'Agència Catalana de l’Aigua, MN Consultors en Ciències de la Conservació i Fundació Catalunya La Pedrera.
La Fundació participa en aquest projecte, que consisteix en la restauració i gestió de l’hàbitat de les llacunes de l’Alfacada i la Tancada, al Delta de l’Ebre. Veure video explicatiu projecte.
El projecte està coordinat pel Programa d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, i hi participen com a socis beneficiaris la Fundació Catalunya - La Pedrera, el Parc Natural del Delta de l’Ebre, Forestal Catalana i la Dirección General de Sostenibilidad de la Costa y el Mar del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino.
El projecte té tres objectius bàsics:
- Recuperar l’entorn de la llacuna de la Tancada mitjançant la naturalització de la piscifactoria i les salines que antigament van transformar aquesta zona.
- Millorar la qualitat, la connectivitat i la gestió hidrològica de la llacuna de l’Alfacada, mitigant els efectes del canvi climàtic.
- Desenvolupar mesures de seguiment i difusió dels valors ecològics de les àrees restaurades.
L’objectiu del projecte Operation CO2 : Integrated agroforestry practices and nature conservation against climate change és demostrar la viabilitat econòmica dels projectes de segrest de CO2 mitjançant pràctiques agroforestals. Aquests projectes poden contribuir significativament en la lluita contra el canvi climàtic i no han estat desenvolupats encara a la UE.
A més, es vol provar que la fixació de CO2 a través d’aquest tipus d’iniciatives és certificable com a crèdits de carboni i es poden comercialitzar dins del mercat lliure d’emissions. Com a apunt, l’any 2011 al total de l’Estat espanyol es van pagar uns 900 milions d’euros en concepte de compra de crèdits d’emissió de CO2.
El projecte s’organitza en 3 casos d’estudi, dels quals la Fundació serà responsable del primer, la promoció de la conservació mitjançant gestió forestal activa i de segrest de carboni en boscos naturals (Alinyà) resultant en la certificació de crèdits de carboni comercialitzables en el Mercat Lliure. Es proposaran mesures de gestió i es faran uns primers treballs forestals per mesurar l’efecte de la gestió en la fixació de CO2.
El Projecte té com a objectiu bàsic la conservació dels boscos de pinassa (Pinus nigra), inclosos a la Xarxa Natura 2000 de Catalunya, a partir de l'implementació d'accions que abordin de manera integrada els principals problemes i amenaces que suporta l'hàbitat.
Aquestes pinedes ocupen més de 117.000 ha, 50% de les quals són formacions mixtes.
S'esperen com a resultats:
- Millora de l'estat de conservació de 320 ha de pinedes de pinassa, amb un elevat component demostratiu.
- Increment del grau de reconeixement i sensibilització per part dels agents del territori i del públic en general sobre la problemàtica tractada i les solucions aportades pel projecte.
- Difusió d'orientacions de gestió forestal sostenible i formació de personal tècnic i propietari per a la implementació de mesures de conservació de l'hàbitat.
El projecte l'executen quatre socis: Centre de la Propietat Forestal, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, la Fundació Catalunya - La Pedrera i el Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya a través dels Bombers GRAF.
Aquest projecte d’àmbit europeu, coordinat per la Fundación Oso Pardo, consisteix a facilitar la connexió entre les dues poblacions detectades d’aquesta espècie a la serralada Cantàbrica. És una mesura necessària per poder garantir la supervivència i la reproducció de l’ós bru a la península Ibèrica.