Un paisatge singular

La Muntanya d’Alinyà està situada en la vessant meridional dels Pirineus. Aquesta serralada es van formar durant orogènesi alpina. En el llarg de més de 50 milions d’anys els esforços tectònics van anar aixecant aquesta serralada, plegant i amuntegant grans unitats rocoses. La Muntanya d’Alinyà es troba en una zona, geològicament parlant, molt complexa. Trobem materials mesozoics per sobre de materials eocens (Terciari), molt més moderns i totes aquestes unitats encavalcant a sobre del materials oligocens (Terciari) de la conca de l’Ebre. Aquestes unitats tectòniques configuren un paisatge singular format per alts relleus solcats per profundes valls.

Tant les roques mesozoiques com les eocenes, són predominantment calcàries amb intercalacions de nivells margosos i argilosos. Els nivells argilosos serveixen com a desenganxament de les unitats encavalcants. Ambdós tipus de roca presenten una notable riquesa fossilífera. Cal destacar que a la propera zona de Coll de Nargó, les roques mesozoiques contenen importants restes fòssils de dinosaures.

El predomini de materials calcaris propicia la infiltració de l’aigua al subsòl, donant lloc a dolines, coves i gralleres o bòfies (nom local dels avencs). D'altra banda, cal esmentar la presència de d’activitats mineres, com és el cas de les mineralitzacions de bauxita (mena d'alumini), la mina Juanita de lignit (actualment restaurada), una d'argiles i dues de graves.

La complexa estructura de la zona, amb canvis continus de materials, ens ofereix un paisatge molt variat, amb forts contrastos entre zones planes on s’hi troben materials molt tous que permeten el desenvolupament de vegetació i relleus abruptes, principalment calcaris, amb cingleres i poc recobriment vegetal.