Breu explicació:

Els efectes del canvi climàtic ja comencen a ser evidents al Delta de l’Ebre (episodis meteorològics extrems, retrocés de la línia de costa, etc.). Què diuen les prediccions en relació a la zona de les antigues salines de la Tancada? Com pot afectar a l’avifauna o altres grups biològics? Es poden aplicar mesures mitigadores?

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

Per tal de protegir encara més el territori en vers el canvi climàtic, veiem que és important realitzar un estudi específic dels efectes d’aquest en l’entorn i el medi natural de les salines de la Tancada. La Fundació gestiona l’espai i hi té un equipament d’educació ambiental, a tocar: MonNatura Delta.

Breu explicació:

Les basses salines de la Tancada son una mostra d’una gran biodiversitat. Espècies protegides i en perill d’extinció com el fartet habiten aquest espais. Quina altres tipus d’organismes es poden localitzar i com interactuen entre ells?

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

Creiem que la biodiversitat dels aiguamolls salins de la Tancada és clau per garantir el futur i la continuïtat d’aquests espais naturals. Creiem important identificar tota aquesta biodiversitat i estudiar els mecanismes d’interacció en el medi natural.

Breu explicació:

El Delta Birding Festival s’ha convertit en el Festival Internacional d’Ornitologia més important de la Mediterrània. La primera edició va ser l’any 2014. Voldriem conèixer l’impacte del Festival en l’àmbit social i econòmic a les terres de l’Ebre.

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

Intuïm un impacte rellevant del festival en el territori, però poder disposar d’un estudi que ho verifiqui ens ajudarà a valorar-ho.

Breu explicació:

La introducció d’espècies invasores suposa un greu problema per als nostres ecosistemes. Des de l’arribada al delta d’aquesta espècies, el medi natural i també l’activitat pesquera ha sofert grans canvis. Hi ha la necessitat de conèixer en profunditat quins han estat aquests canvis i quins altres se n’esperen en el futur.

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

Seria necessari elaborar un estudi per determinar l’impacte del cranc blau en la fauna aquàtica de les llacunes, badies, aiguamolls salines i el riu al delta de l’Ebre.  

Breu explicació:

La badia dels Alfacs ha esdevingut un punt turístic de gran importància al Delta de l’Ebre. Els esports nàutics són la gran aposta del present i del futur d’aquest espai. Com afectarà el turisme nàutic a l’entorn natural i en concret a la fauna i la flora?

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

És necessari un estudi per determinar l’impacte del turisme nàutic a la fauna i la flora de la badia dels alfacs per tal de poder protegir l’espai i garantir el seu estat òptim de conservació.

Breu explicació:

La població de nacres al Delta no ha parat de disminuir sobretot desprès del temporal Glòria. Com pot afectar el canvi climàtic i les pressions humanes a aquesta espècie?

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

La nacra és una espècie mediterrània que està desapareixent. Veiem necessari un estudi sobre l’impacte del canvi climàtic i la pressió humana per garantir la serva conservació.

Breu explicació:

Es proposa l’elaboració d’una guia de turisme de natura a Mon Sant Benet i el seu entorn, que proposi itineraris, identificant els punts i centres d’interès.

Es considerarà que l’entorn de Món Sant Benet és un cercle de 5 km de radi que té per centre el monestir de Sant Benet de Bages. A Món Sant Benet i el seu entorn, es consideren valors per al turisme de natura: 1) la flora i tipus de vegetació molt diversos (destaca la presència de bosquets d’auró negre [Acer monspessulanum]), 2) el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, 3) l’abundància i gran varietat d’elements d’interès geològic i la pertinença al Geoparc de la Catalunya Central, 4) el riu Llobregat, la riera de Mura, la riera de Talamanca i els aiguamolls dels Tres Salts, 5) l’abundància i varietat de construccions de pedra seca, 6) les pintures rupestres de les Brucardes, 7) l’Anella Verda de Manresa, 8) les vinyes de la denominació d’origen Pla de Bages, 9) el fet que per Món Sant Benet passin el Camí o Via Blava del Llobregat GR 270, el Camí Català de Sant Jaume, el Camí Oliba i els camins GR3 i GR4.

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

 Tenir una guia de turisme de natura de Món Sant Benet i el seu entorn que contribuiria a la promoció del turisme a la Catalunya Central i a fer que Món Sant Benet, que actualment ja és un centre cultural patrimonial, sigui també un centre destinat a sensibilitzar la societat vers el desenvolupament sostenible i la conservació de la natura i el paisatge mitjançant activitats d’educació ambiental. 

Breu explicació:

A menys d’un quilòmetre de Món Sant Benet hi ha una obaga on es refugien diverses espècies de plantes pròpies de la regió Eurosiberiana, com ara el pi roig (Pinus sylvestris), el tortellatge (Viburnum lantana) o la maduixera (Fragaria vesca). En aquesta obaga les plantes eurosiberianes pateixen sovint els efectes negatius de les sequeres perquè creixen en una zona de clima mediterrani subhumit de tendència continental. El treball proposat té dues parts. La primera consisteix a elaborar mapes detallats de la distribució actual de les plantes esmentades per poder estudiar en un futur el possible efecte de l’escalfament global en la seva distribució. La segona consisteix a estudiar els anells de creixement dels troncs dels pins rojos per saber com els han afectat les sequeres i esbrinar si hi ha hagut o no alguna tendència clara en el creixement dels seus troncs.

Aquest estudi es podria ampliar a altres obagues de l’entorn de Món Sant Benet entès com un cercle d’uns 5 km de radi que té per centre el monestir de Sant Benet de Bages.

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

Contribuir al coneixement de les conseqüències de canvi climàtic. És un dels objectius de la Fundació Catalunya La Pedrera frenar el canvi climàtic a través de projectes que consciencien i apropen des d’una perspectiva científica la nova realitat climàtica a la que ens enfrontem com a societat.

Breu explicació:

Inventari i anàlisi de les barreres a la connectivitat fluvial existents en un tram significatiu del Llobregat al voltant de Món Sant Benet (per exemple des de la confluència de la Riera Gavarresa fins a la Riera de Mura (10km)).

Caldria localitzar i descriure les diferents barreres que hi ha al riu, avaluar la seva incidència sobre la connectivitat a través de protocols i índexs ja establerts, i valorar qualitativament la viabilitat de permeabilització de cada barrera.

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

• Diagnosi de detall de l’estat de la connectivitat longitudinal en aquest tram del Llobregat, i de les infraestructures que la condicionen.
• Informació de base per a poder identificar i prioritzar oportunitats de millora de la connectivitat fluvial a la zona.

Breu explicació:

El projecte que utilitza l'anellament científic per obtenir informació, a llarg termini, de les tendències poblacionals i els paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells palustres de la Reserva Natural de Sebes. L'anellament amb esforç constant implica la utilització continuada de l'estació d'anellament de la Reserva on els ocells s'anellen seguint un protocol estàndard d'esforç de captura. El nombre, tipus i emplaçament de cada xarxa es manté fix i el programa d'anellament se segueix de la mateixa manera any rere any. Els canvis en el nombre d'ocells adults permeten avaluar les tendències poblacionals i el nombre anual d'ocells juvenils s'utilitza com un indicador de productivitat i de l'èxit reproductor. A més, donat que els ocells adults mostren una alta fidelitat a les seves àrees de cria, la proporció d'adults recapturats d'un any a l'altre s'utilitza per estimar les taxes de supervivència. Si contrastem aquestes dades amb factors climàtics, la gestió hidrològica, o la taxa de pastura dels aiguamolls dels cavalls de la camarga podem obtenir resultats que suposen una eina de gestió ambiental molt potent, ja que ens permet aprofundir en les causes dels canvis observats a la Reserva Natural de Sebes. Aquest treball suposaria la participació a les jornades d'anellament i l'anàlisis de dades corresponent per poder obtenir tendències poblacionals i paràmetres demogràfics.

Resultat/producte/impacte/recorregut esperat:

Gràcies al TFG s'espera obtenir resultats que millorin la gestió dels ambients palustres de la Reserva Natural de Sebes. Podrem utilitzar els resultats obtinguts com a eina de gestió de l'espai natural i fer els canvis necessaris per tal d'afavorir la nidificació de certes espècies que es troben en tendències negatives al llarg dels últims anys.