Biociències i Salut Global

Sessió 1. Formació del grup de recerca i eixida de camp

Dia: dissabte 24 de gener de 2026.
Horari: 10h a 13h.
Lloc: ciutat de Barcelona i rodalies.
Coordinació de la sessió: Dra. Ana Sotres, Dra. Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Carlos Barata, investigador del grup de Toxicologia Ambiental de l'IDAEA-CSIC i d'Alba Julia López.
Idioma: català, castellà, anglès.

Sessió introductora en què els estudiants es coneixeran i formaran el seu grup de recerca (team working). El primer objectiu serà estudiar la contaminació d'algunes fonts d'aigües potables de Barcelona. Per això, caldrà “posar-se les botes” i col·lectar mostres de diferents matrius, aigües, sediments i macroinvertebrats.

Sessions 2 i 3. Del camp al laboratori / Unitat de la vida: la Cèl·lula

Dia: dissabte 7 de febrer de 2026.
Horari: 10h a 15h.
Lloc: IDAEA-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.

• Sessió 2 a càrrec de: Dr Nicola Montemurro i Dra Sandra Pérez, investigadors del grup de Química Ambiental i de l'Aigua per a la Salut Humana.
• Sessió 3 a càrrec de: Dra Carmen Bedia, investigadora del grup Quimiometria de l'IDAEA-CSIC.

Idioma: català, castellà, anglès.

Primera presa de contacte amb les infraestructures del centre de recerca. Els estudiants hauran de preparar les mostres de camp per poder injectar-lo en un equip d'última generació: l'HPLC-MS/MS. A través de l'anàlisi química, esbrinaran de manera qualitativa i quantitativa els contaminants presents en aquestes mostres.

A més, durant aquesta sessió doble, caldrà adquirir els coneixements fonamentals de biologia: Què és una cèl·lula i de què es compon? Un cop familiaritzats amb aquests conceptes, els joves biòlegs podran seguir els seus estudis a l'exclusiu laboratori de cultiu cel·lulars.

Sessions 4 i 5: Hydropsyche vs. els contaminants del riu. / Quan el tòxic ataca: cervell, cor i respiració en organismes aquàtics.

Dia: dissabte 21 de febrer de 2026
Horari: 10h a 15h
Lloc: IDAEA-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.

• Sessió 4 a càrrec de: Dra Melissa Faria i Liliya Sokalchu, investigadores del grup de Toxicologia Ambiental de l'IDAEA-CSIC.

Idioma: català, castellà, anglès.

Les larves de macroinvertebrats aquàtics s'alimenten filtrant el contingut de la columna d'aigua, per això la seva dieta pot ser subjecta a modificacions: més rica en nutrients o en pesticides, fàrmacs i abocaments industrials en funció de l'historial del riu. Amb les larves col·lectades a la primera sessió, els estudiants mesuraran diferents biomarcadors, és a dir, senyals biològics que indiquen com respon l'organisme davant de la contaminació. A través d'aquestes proves podreu identificar si les larves mostren estrès oxidatiu, alteracions enzimàtiques o danys a l'ADN, i així descobrir fins a quin punt el riu està sotmès a una pressió tòxica.

• Sessió 5 a càrrec de: Dra Juliette Bedrossiantz, Niki Tagkalidou i Ouwais Aljabasini, investigadors del grup de Toxicologia Ambiental de l'IDAEA-CSIC.

Idioma: català, castellà, anglès.

Després d'haver analitzat les mostres els estudiants hauran d'avaluar l'efecte dels contaminants sobre els organismes vius que puguin estar en contacte amb aquestes substàncies químiques, a través de la respiració, l'alimentació o l'absorció pel tegument. Coneixeran els principals models aquàtics estudiats en Toxicologia: la Daphnia i el peix zebra. Exposaran els organismes i observaran els efectes subletals dels contaminants sobre els sistemes nerviós, circulatori, respiratori mitjançant assaigs neurotoxicitat, de cardiotoxicitat i respirometria. A través d'aquests assajos veuran com diferents biomarcadors ajuden a desxifrar l'impacte real de la contaminació a la salut dels organismes aquàtics.

Sessió 6. Protecció de la salut global i perspectiva de gènere

Dia: dissabte 28 de febrer de 2026
Horari: 10h a 14h
Lloc: IDAEA-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Kim Peris i Ana Elena Solórzano, investigadors dels grups d'hidrologia superficial i erosió de l'IDAEA-CSIC.
Idioma: català, castellà, anglès.

El canvi climàtic està afectant rius, llacs i aiguamolls de tot el planeta, generant desigualtats i discriminacions. Des de la disconformitat, les dones són també la veu dels principals moviments per defensar i protegir aquests ecosistemes. Aquesta sessió permetrà reflexionar sobre les interaccions que hi ha entre el canvi climàtic, els ecosistemes d'aigua dolça i l'ecofeminisme. Qüestionarem la gestió actual de les problemàtiques ambientals relacionades amb l'aigua i explorarem un possible futur basat en mirades, veus i idees alternatives al model de gestió contemporani.

Sessió 7. Quan el nostre entorn canvia: Perills naturals i prevenció de riscs.

Dia: dissabte 14 de març de 2026
Horari: 10h a 14h
Lloc: IDAEA-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona. Ciutat de Barcelona i rodalies
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Dra Marta López del Servei d'Avaluació i Gestió del Risc Natural (NRAMS) d'IDAEA-CSIC
Idioma: català, castellà, anglès.

Vivim en un planeta les característiques geològiques del qual han permès el desenvolupament de la vida, en assegurar la presència d'aigua i una atmosfera adequada. L'evolució d'aquests elements ha donat lloc als diferents paisatges i ecosistemes que ens envolten, condicionant alhora l'estabilitat del medi ambient. Aquesta estabilitat es veu amenaçada tant per l'ús que la humanitat fa dels recursos naturals com per la dinàmica mateixa de la Terra, que no sempre és compatible amb la presència humana. Sismes, incendis forestals, DANES i inundacions mostren la urgència d'integrar la perspectiva geològica en la prevenció i la gestió de les amenaces naturals, per conviure amb un planeta viu i canviant.

Sessió 8. Avaluació del risc per a la salut humana.

Dia: dissabte 21 de març de 2026.
Horari: 10h a 14h.
Lloc: IDAEA-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Dra. Maria Vittoria Barbieri, Aleix Balasch i Julio Fernández, investigadors del grup de Química ambiental i de l'aigua per a la salut humana de l'IDAEA-CSIC.
Idioma: Català, Castellà, Anglès

En aquesta sessió rastrejarem contaminants persistents i emergents com a retardants de flama, insecticides piretroïdeus, additius plàstics, des d'ambients aquàtics i terrestres fins a organismes i persones. Analitzarem com aquests compostos es bioacumulen i biomagnifiquen en cadenes tròfiques. Identificarem rutes d'exposició humana com a ingestió d'aliments, inhalació o contacte dèrmic. Finalment, veurem eines innovadores com ara mostreig passiu amb polseres de silicona, metabòlits urinaris i maniquins tèrmics per simular inhalacions. En definitiva, entendrem com una investigació interdisciplinària il·lumina els riscos reals i contribueix a polítiques públiques més segures i saludables.

Sessió 9. Avaluació del risc per al medi ambient.

Dia: dissabte 11 d'abril del 2026
Horari: 10h a 15h
Lloc: IDAEA-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Dra Maria Vila, investigadora del grup Canvi Global i Biogeoquímica Genòmica, i de Dr Barend L. Van Drooge i Maria Antònia Aretaki, investigadors del grup Geoquímica i contaminació de l'IDAEA-CSIC.
Idioma: català, castellà, anglès.

La majoria dels compostos que amenacen avui la nostra salut viatgen silenciosament a través de l'atmosfera. El seu transport no entén de fronteres i acaba dipositant-los a llocs on esperaríem trobar només puresa: llacs d'alta muntanya, altiplans llunyans o fins i tot els casquets polars de l'Antàrtida. Aquesta paradoxa —la presència de contaminants humans als racons més remots del planeta— planteja un enorme desafiament científic: com mostrejar i analitzar allò que és tan lluny del focus de l'activitat humana?

Aquest viatge científic ens mostrarà com els contaminants generats en zones densament poblades acaben deixant la seva empremta als llocs més allunyats de l'activitat humana, recordant-nos que l'atmosfera connecta tot el planeta i comprendre aquesta connexió és essencial per protegir tant els ecosistemes com la nostra salut.

Sessió 10. Ressonància Magnètica Nuclear: descobrir l'estructura de les molècules

Dia: dissabte 18 d'abril del 2026
Horari: 10h a 14h
Lloc: IQAC-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Dra Yolanda Pérez, Naiara Solozabal i Ricardo Medina, investigadors del Servei de Ressonància Magnètica Nuclear de l'IQAC-CSIC.
Idioma: català, castellà, anglès.

La ressonància magnètica nuclear (RMN) és una tècnica que ens permet obtenir informació de les molècules amb resolució atòmica, és a dir, té la capacitat de visualitzar àtoms individuals dins una molècula. Aquesta característica principal fa que la RMN es faci servir en una gran varietat de disciplines científiques, des de la química fins al desenvolupament de nous medicaments o la biomedicina. En aquesta sessió, us presentarem la RMN i abordarem algunes de les aplicacions, com la quantificació d'impureses en principis actius farmacèutics i la caracterització de l'estructura de les proteïnes.

Sessió 11. Disseny de fàrmacs: caracterització i docking

Dia: dissabte 25 d'abril del 2026
Horari: 10h a 13h
Lloc: IQAC-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Dr Ramon Crehuet, Albert Ortega i Berta Bori, investigadors del grup de Química teòrica i computacional de l'IQAC-CSIC.
Idioma: català, castellà, anglès.

Quines són les bases del disseny de fàrmacs? Amb quins elements i eines es treballa en disciplines computacionals? Com enfocar el disseny d'un fàrmac perquè interaccioni adequadament amb la biomolècula diana? A aquestes preguntes respondrem en aquesta sessió.

Sessions 12 i 13. Química aplicada a la medicina

Dia: dissabte 9 de maig de 2026.
Horari: 10h a 15h.
Lloc: IQAC-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.

• Sessió 12 a càrrec de: Dra Sílvia Pujals i Dr Daniel Carbajo, investigadors del grup de Química supramolecular,
• Sessió 13 a càrrec de: Dr Xavier Gómez-Santana i Dr Jorge Gandia, investigadors del grup de Química mèdica i síntesi de l'IQAC-CSIC.

Idioma: català, castellà, anglès.

La nanomedicina vol revolucionar els tractaments mèdics, fent-los molt més selectius, és a dir, que els medicaments puguin atacar les cèl·lules malaltes i no les sanes. En aquesta sessió, els estudiants formularan partícules de diferents colors, simulant el procés d'encapsulació de diferents fàrmacs dins de càpsules esfèriques. A continuació, aprendran quin tipus de compostos orgànics poden tenir colors i quines propietats necessiten per tenir fluorescència. A més, veuran que algunes molècules, amb presència de llum, puguin canviar de manera reversible, unes propietats particularment valuoses per a la biomedicina.

Sessions 14 i 15. Micel·les intel·ligents contra el càncer: química funcional i precisió terapèutica.

Dia: dissabte 16 de maig del 2026.
Horari: 10h a 15h.
Lloc: IQAC-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.

• Sessió 14 a càrrec de: Verónica Villagrasa i Emma Reig, investigadores del grup de Nanomedicina per a aplicacions terapèutiques de l'IQAC-CSIC.
• Sessió 15 a càrrec de: Dra Laia Josa, Caroline Gentz, Marta Torrubià, Mislav Vrdoljat, investigadors del grup de Descobriment de fàrmacs i química mèdica de l'IQAC-CSIC.

Idioma: català, castellà, anglès.

En aquest projecte desenvoluparem micel·les polimèriques dissenyades com a sistemes d'alliberament de fàrmacs per a teràpies contra el càncer. Començarem sintetitzant les micel·les amb copolímers amfifílics, afinant la seva mida, estabilitat i capacitat de càrrega farmacològica. Després d'això, les caracteritzarem des d'un punt de vista fisicoquímic amb eines com la difracció per llum dinàmica per conèixer-ne la mida i la dispersió, o la cromatografia de líquids per avaluar-ne la càrrega de fàrmac i estabilitat. Després posarem a prova la seva eficàcia en cultius in vitro sobre línies tumorals com glioblastoma, avaluant citotoxicitat i selectivitat davant de cèl·lules sanes. Combinant l'enfocament nanomaterial amb la visió de la química selectiva, podrem explorar com aquests sistemes de lliurament dirigits no només alliberen el fàrmac al lloc adequat, sinó que a més a més aprofiten finestres moleculars que distingeixen cèl·lules tumorals resistents de teixit sa. La medicina química és una medicina de precisió, sintetitza fàrmacs que saben exactament on actuar per deixar el camp lliure de cèl·lules malignes sense deixar empremta tòxica en el sa.

Sessió 16. Comunicar per avançar: ciència, política i ciutadania

Dia: dissabte 30 de maig del 2026.
Horari: 10h a 14h.
Lloc: IDAEA-CSIC, C. Jordi Girona 18-26, 08034 Barcelona.
Coordinació de la sessió: Dra Ana Sotres, Dra Alicia S. Arroyo, Liliya Sokalchuk i Verònica Villagrasa.
Sessió a càrrec de: Dra Ana Sotres, Dra Alicia Arroyo i Alejandro Rodríguez, responsables de les tasques de Comunicació i Divulgació de l'IDAEA i IQAC.
Idioma: català, castellà, anglès.

La comunicació científica juga un paper clau en la validació i revisió dels resultats, assegurant-ne la transparència i la reproductibilitat. El coneixement generat no només s'adreça a les noves generacions de científics i al públic general, sinó que també té aplicacions pràctiques com ajudar i facilitar la presa de decisions per part dels polítics. L'objectiu final és fomentar una societat més ben informada que recolza la ciència per aconseguir un futur millor. En aquesta sessió, els estudiants es familiaritzaran amb diferents eines de comunicació: notícies, notes de premsa, xarxes socials i material audiovisual. Descobriran el repte de fer que les seves explicacions siguin comprensibles, atractives i arribin al públic més gran possible.

També celebrarem la clausura del nostre programa convidant els familiars a conèixer les nostres instal·lacions.