La Closa de Mornau
Situada a la plana empordanesa, amb el veïnatge del mar i el rerefons de la serralada pirinenca, la closa de Mornau és una closa típica d’aquesta zona formada per prats inundables i recs, separats per tanques d’arbres. La riquesa florística i l’abundant i diversa fauna ornitològica sumen l’interès naturalista als valors paisatgístics de l’espai.
TOTS ELS ESPAIS DE LA XARXAGeologia
Aquesta finca està situat en la Depressió de l’Empordà, una zona plana àmplia situada al nord-est de Catalunya. Limita al nord pels relleus poc abruptes de l’extrem oriental dels Pirineus, que s’enfonsen en el cap de Creus, i al sud, pels relleus de la serralada Prelitoral. Aquesta depressió correspon a fosses tectòniques originades, durant el Neogen, per falles normals que enfonsen blocs rocosos i al mateix temps es van omplint de sediments continentals o marins.
Al nord, no gaire lluny de la Closa de Mornau, entre els afloraments quaternaris, afloren roques antigues del Paleozoic, generalment roques granítiques i al sud-oest, afloren roques detrítiques del Neogen, generalment argiles, gresos i conglomerats. Els sediments d’aquesta zona corresponen als dipòsits fluvials i deltaics del riu la Muga i de la riera de Pedret, el Riutort i el Rec Madral. En aquest tipus d’ambient, és corren trobar-hi zones de maresma fàcilment inundables, amb llims, sorres i matèria orgànica.
Amb la col·laboració de
