Els Nabís: De Bonnard a Vuillard

La Pedrera mostra la primera monogràfica a Barcelona dedicada, de manera exclusiva, a aquest moviment que va tenir un paper clau en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle xx.

Una exposició sobre els nabís no pot trobar millor escenari que la Casa Milà, també coneguda com La Pedrera, un edifici emblemàtic del moviment modernista català construït per Antoni Gaudí a Barcelona entre 1906 i 1912, on l’ornament associat a la funcionalitat s’uneix harmònicament amb l’arquitectura.

≪Convé no oblidar que un quadre, abans de ser un cavall de batalla, una dona despullada o qualsevol altra anècdota, es essencialment una superfície plana recoberta de colors disposats en un ordre determinat.≫

Maurice Denis

El grup dels nabís —paraula derivada de l’hebreu neviim, ‘profetes’— volia aportar una visió creativa nova i generar un art total concebut en perfecta ressonància amb la vida moderna. Actiu entre 1888 i 1900, el grup es va formar al voltant de Paul Sérusier, originalment, amb alumnes de l’Académie Julian —un centre artístic que oferia una alternativa liberal als ensenyaments oficials de l’École des Beaux-Arts de París—: Paul-Élie Ranson, Pierre Bonnard, Édouard Vuillard i Maurice Denis, i aviat s’hi van afegir Henri-Gabriel Ibels, Georges Lacombe, Aristides Maillol, József Rippl-Rónai, Ker-Xavier Roussel, Félix Vallotton i Jan Verkade. Malgrat les seves diferències, els nabís es van mantenir units al voltant de la idea de retornar a la pintura el seu caràcter decoratiu. Desitjosos de restablir la unitat de l’art, els seus representants van practicar totes les tècniques —pintura, dibuix, gravat, escultura, fotografia—, i molts, a més de pintar, van treballar en camps com ara el disseny de papers pintats, les tapisseries, els paravents i els objectes manufacturats, així com en la decoració d’interiors, amb la intenció d’embellir la vida quotidiana amb obres que representen la reconciliació entre l’artista i l’artesà.

L’exposició «Els Nabís: de Bonnard a Vuillard», organitzada amb el suport excepcional del Musée d’Orsay, és la primera mostra monogràfica dedicada de manera exclusiva a aquest moviment a Barcelona, i presenta els principis estètics, les influències i els conceptes que caracteritzen l’art dels nabís. A través d’una àmplia selecció d’obres, mostra la bellesa, la diversitat i la creativitat d’aquest moviment, que va tenir un paper clau en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle xx.