Programa Talents

Graduat en Medicina a la Universitat de Barcelona, a l’ Hospital Clínic (2009-2015), on també hi va realitzar l’especialització en Neurologia (2016-2020). Ha presentat  comunicacions en congressos nacionals i internacionals i publicat articles en revistes com Sleep o European Journal of Neurology. Durant 2 anys va ser coordinador del grup d’estudi de residents de la Societat Catalana de Neurologia (2017-2019). És col·laborador del Banc de Teixits Neurològics de l’Hospital Clínic-IDIBAPS-Universitat de Barcelona (2017-). Actualment treballa a la Unitat del Son del servei de Neurologia de l’Hospital Clínic amb un contracte de recerca obtingut amb el Premi Extraodinari “Clínic-La Pedrera” en acabar la residència.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Detecció d’alfa-sinucleïna i grau de senescència neuronal en biòpsies i resseccions quirúrgiques d’òrgans perifèrics en el trastorn de conducta del son REM com a model premotor de la malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson (MP) és freqüent i no té cura. Quan inicien els símptomes motors, la malaltia porta anys i el dany neuronal és extens, caracteritzat per dipòsit d’alfa-sinucleïna (AS) a les neurones, tant del sistema nerviós central com perifèric (p.e. aparell digestiu). Aleshores, ja és tard per oferir un tractament neuroprotector. El trastorn de conducta del son REM (TCSR) és el símptoma més específic inicial de la MP, abans de desenvolupar símptomes motors o cognitius; ofereix una oportunitat per assajar tractaments neuroprotectors precoços. No obstant, és necessari poder seleccionar els TCSR amb més risc de patir la MP i per això és important demostrar la presència d’AS. En aquest estudi de casos-controls aprofitem 150 mostres de teixit nerviós perifèric de pacients amb TCSR realitzades prèviament en la pràctica clínica, i amb anticossos avaluem la presència d’AS. Per a valorar la neurodegeneració associada, analitzem la senescència neuronal quantificant la lipofuscina.  

Diplomada en Infermeria l’any 1997, va obtenir el títol d’infermera Especialista en Infermeria de Salut Mental l’any 2010 per via excepcional.

Llicenciada en Psicologia l’any 2004 i en Psicopedagogia el 2013.

Ha cursat diversos post-graus i màsters. L’any 2018 va obtenir el títol del Màster oficial en Iniciació a la Recerca en Salut Mental.

Exerceix com a infermera assistencial a l’Hospital Clínic de Barcelona des de 1998.

Està portant a terme el seu doctorat a la Universitat de Barcelona en el programa “Medicina i Recerca Translacional”.

Des de l’any 2019 és membre del grup de recerca d’addiccions de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica.

Des del curs 2018-19 és professora associada de la Universitat de Barcelona on imparteix l’assignatura: “Ciències psicosocials aplicades a la Salut “i ha supervisat diversos Treballs de Final de Grau.

L’any 2019 va aconseguir el premi a la millor comunicació oral a la 8a Jornada Catalana d’Infermeria de Salut Mental amb el treball: “Abordem el tabaquisme a l’hospital de dia de salut mental”. També va ser premiada per la comunicació oral: “Abordatge del tabaquisme a l’hospital de dia de salut mental” a la I Jornada d’Infermeria en tabaquisme.

Abordatge del tabaquisme a l’hospital de dia de salut mental.

Antecedents del tema                                                       

El tabaquisme és un dels principals factors de risc modificables que contribueix a la mortalitat precoç de les persones amb malalties mentals greus, reduint la seva esperança de vida 25 anys en comparació amb els fumadors sense comorbiditat psiquiàtrica en els quals la reducció és de 10 anys.

Malgrat la reducció de la prevalença a occident, el consum de tabac roman invariable des dels anys 90 en individus amb trastorns psiquiàtrics encara que la motivació per deixar de fumar és similar. Aquesta elevada prevalença persistent de l’hàbit tabàquic reflecteix un fracàs important de la salut pública i dels serveis clínics per atendre les necessitats d’un sector social altament desfavorit. El cessament del tabaquisme està associat a la reducció de la depressió, l’ansietat, i l’estrès així com a la millora de l’estat d’ànim i la qualitat de vida comparat amb qui continua fumant. La mida de l’efecte sembla que és tan gran en els individus amb trastorn psiquiàtric com en els que no en tenen.

Les actituds dels professionals juntament amb falses creences, poden ser les responsables del baix nivell d’intervenció en tabaquisme en aquests pacients. L’evidència disponible suggereix que els individus amb trastorn mental volen deixar de fumar i es beneficiarien de fer-ho. Els programes intensius, amb una varietat d’opcions de tractament, flexibles i que tenen en compte les característiques de la població psiquiàtrica poden ser eficaços perquè aquests usuaris redueixin el consum o assoleixin l’abstinència tabàquica.

L’Hospital Clínic de Barcelona forma part de la xarxa d’hospitals sense fum des de l’any 2003. Compta amb personal format en tabaquisme i una unitat de deshabituació. La fita de tenir un hospital totalment sense fum també inclou el repte del maneig del consum de tabac en els pacients amb algun trastorn mental.

L’evidència científica recomana que, actualment amb l’epidèmia COVID-19, és un bon moment per realitzar deshabituació de tabac. És important que l’Hospital Clínic de Barcelona pugui oferir tractament de deshabituació tabàquica a qualsevol usuari.

Hipòtesis

Una intervenció per reduir el tabaquisme en fumadors amb patologia mental, basada en una actuació intensiva a un Hospital de Dia de Salut Mental (HDSM), millorarà les taxes d’abstinència i de reducció del consum respecte a les obtingudes utilitzant únicament el consell sanitari breu.

Objectius

Determinar el consum de tabac entre els pacients usuaris del HDSM.

Avaluar l’eficàcia d’una intervenció intensiva a l’HDSM per reduir el tabaquisme a través del nombre de cigarretes consumides, monòxid de carboni expirat, motivació i psicopatologia.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, 2006.

Especialitat de Medicina Interna a l’Hospital Universitari de Bellvitge, 2007-2012.

Servei d’Urgències de l’Hospital de Bellvitge des de 2014, actualment com a facultatiu especialista a jornada complerta.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Diàriament trobem molts pacients amb insuficiència cardíaca aguda (ICA). La insuficiència cardíaca (IC) és una malaltia molt prevalent a la nostra societat i cursa de forma episòdica amb descompensacions d’ICA. Aquests episodis confereixen un pitjor pronòstic.

A l’hora d’identificar el pronòstic dels pacients amb IC s’han emprat diversos biomarcadors, com per exemple els pèptids natriurètics. La troponina és un altre biomarcador però la seva relació pronòstica no es troba tan ben establerta com amb els pèptids natriurètics.

Donat que a urgències disposem tant de pèptids natriurètics com de troponines és interessant millorar els coneixements envers aquestes eines per tal d’estratificar el risc dels pacients i utilitzar els recursos més adients en cada pacient.

L’objectiu principal de la tesi és demostrar que la troponina és un bon biomarcador pronòstic a curt termini a l’ICA. Per fer-ho ens hem plantejat aquests objectius:

1. Avaluar l’ús de les diferents troponines i el valor pronòstic del seu increment als pacients diagnosticats d’ICA als serveis d’urgències. (Estudi TROPICA-2)
2. Analitzar les característiques dels malalts que consulten a urgències per un episodi d’ICA als quals no se’ls demana la troponina i avaluar la relació entre el fet de sol·licitar o no la troponina i el pronòstic d’aquests pacients. (Estudi TROPICA-3)
3. Determinar el punt de tall òptim de la troponina T ultrasensible (TnTas) en relació a la mortalitat a 30 dies per qualsevol causa als malalts que consulten a urgències per un episodi d’ICA. (Estudi TROPICA-4)
4. Avaluar l’eficàcia del punt de tall de la TnTas juntament amb els pèptids natriurètics a l’hora de valorar el pronòstic a curt termini dels malalts donats d’alta directament des dels serveis d’urgències en un episodi d’IC. (Estudi TROPICA-5).

Per a realitzar aquesta tesi doctoral em serveixo de la cohort multicèntrica EAHFE que és una cohort prospectiva multipropòsit de malalts amb ICA que consulten a serveis d’urgències de diversos hospitals de l’estat espanyol. Aquesta cohort ja disposa de moltes publicacions internacionals a prestigioses revistes en l’àmbit de la medicina d’urgències, cardiologia o medicina interna entre d’altres.

Ja hem publicat els estudis TROPICA-2, 3 i 4 a diferents revistes internacionals i estem pendents de finalitzar l’estudi TROPICA-5 per a completar els quatre estudis que ens hem plantejat a la meva tesi.

Esperem que amb la meva tesi, es pugui millorar la identificació dels pacients amb pitjor pronòstic per tal d’utilitzar els recursos més adequats i també identificar aquells pacients amb millor pronòstic i que es beneficiarien d’un maneig ambulatori sense requerir ingrés hospitalari.

Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Universitat Autònoma de Barcelona, 2003.

Residència en Diagnòstic per la Imatge. Hospital de Bellvitge, 2004-2008.

EBIR (European Board of Interventional Radiology), 2013

EBNR (European Board of Neuroradiology),2016

EMDOS (Executive Master en Dirección de Organizaciones Sanitarias) ESADE, 2017.

Radiòleg intervencionista de Body entre 2008 i 2013 l’Hospital de Bellvitge.

Des del 2014, labor assistencial al Hospital de Bellvitge com a neuroradiòleg intervencionista.

Estades al estranger a diversos països per a completar la formació en radiologia i neuroradiologia intervencionista.

Des del 2017,responsable de la  creació de la unitat de radiologia intervencionista de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Accés radial en Neuroradiologia Intervencionista

Antecedents del tema

L’accés radial (TRA) ha superat l’accés femoral (TFA) en el camp de la cardiologia intervencionista degut als seus avantatges i demostrada seguretat. A dia d’avui, el TRA per neuroradiologia intervencionista és encara molt minoritari.

Hipòtesis

La hipòtesis del projecte de tesis és que el TRA pot ser un accés factible i segur, aportant una  alternativa real a l’accés TFA, tant per a realització d’arteriografies cerebrals com a tractaments neuroendovasculars.

Objectius

L’objectiu del primer article va ser realitzar una anàlisi retrospectiva dels pacients als quals se’ls va realitzar angiografia cerebral o intervencionisme neuroendovascular per TRA des de l’inici de la nostra experiència al 2015, valorant la factibilitat i seguretat.

L’objectiu del segon article serà demostrar la viabilitat, eficàcia i seguretat de l’accés radial per realitzar el tractament endovascular de l’ictus isquèmic per TRA i alhora comparar-ho amb els casos de TFA.

La hipòtesis és que el TRA és no inferior quanta temps de cateterització, taxa de recanalització i resultats clínics i és superior quant a seguretat.

Un objectiu secundari serà la descripció d’aspectes tècnics, veure de quina manera pot ser viable i en quins casos el TRA pot ser una alternativa o millor que el TFA.

Metodologia emprada i resultats provisionals

Des del primer pacient que es va realitzar TRA, es va crear una base de dades  prospectiva per recollir les diferents  dades.

Article 1.  En aquest primer article es va realitzar un treball descriptiu retrospectiu. Es van fer un total de 225 procediments neuroradiològics, 131 dels quals (el 58,2%) eren angiografies diagnòstiques i els 94 restants van ser intervencionismes.  

Article 2. Es vol realitzar l’estudi retrospectiu sobre les trombectomies realitzades per TRA al nostre centre des de febrer 2015 comparant-lo amb l’experiència per TFA.

Amb les dades introduïdes, es pretenen realitzar diferents comparacions estadístiques entre: TRA global amb TFA global, TFA amb TRA després d’intent fallit de TFA, TFA amb TRA com a primera opció, TRA com a primera opció amb TRA després d’intent fallit de TFA.

Metge adjunt del Servei de Nefrologia de l’Hospital de Bellvitge. Secretari de la Societat Catalana de Nefrologia.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

La malaltia renal crònica és, i serà en els proper anys, una de les amenaces més grans pels sistemes de salut donada la seva prevalença i els seus costos; especialment els associats a les tècniques de substitució renal. Entre les diferents tècniques, el trasplantament renal és la tècnica que ha demostrat els millors resultats tant en augment de la supervivència com de la qualitat de vida dels pacients que trien aquesta opció. Malauradament i malgrat els avenços tècnics i científics que han ajudat a millorar la supervivència dels empelts a curt termini, millorar la supervivència a llarg termini segueix sent tot un repte. Fins ara, la recerca en aquest camp s’ha centrat a millorar l’estratificació del risc immunològic i del tractament immunosupressor (principals causes de dany) però no ha aconseguit modificar significativament el deteriorament crònic dels empelts. Mentre els mecanismes de dany han estat àmpliament estudiats, els mecanismes de reparació renal han estat obviats.

En els darrers anys però s’ha identificat una població de cèl·lules amb capacitat regenerativa al ronyó. Es tracta d’una subpoblació de cèl·lules epitelials parietals que representen aproximadament un 15% del total de les cèl·lules del glomèrul i es troben al pol urinari de la càpsula de Bowman.

Aquestes cèl·lules que anomenem RPCs (de l’anglès Renal Progenitor Cells) i que poden ser identificades per la co-expressió dels marcadors CD133+ i CD24+, tenen la capacitat de diferenciar-se en cèl·lules tubulars o podocitàries després que el teixit pateixi un dany.

Un esforç conjunt entre els grups de recerca del Dr. Josep Maria Cruzado a l’Hospital de Bellvitge–Idibell i la Prof. Romagnani de la Universitat de Florència va permetre descriure la metodologia necessària per identificar i cultivar aquestes cèl·lules en mostres d’orina en humans. Des de llavors, la col·laboració entre ambdós grups s’ha mantingut amb l’objectiu d’estudiar el rol de les RPCs en el procés de regeneració renal i el seu potencial ús pràctic en la Nefrologia.

Una de les troballes més rellevants, fins al moment, ha estat identificar que tots els pacients presenten RPCs en orina immediatament després d’un transplantament renal, probablement contribuint a la regeneració després de l’agressió que suposa el transplantament. En canvi, 6 mesos després del transplantament només un 50% dels pacients seguiran presentant RPCs en orina i la seva presència anticipa l’empitjorament de la funció renal als dos anys.

La hipòtesis del grup és que la presència de RPCs en orina és el resultat d’una proliferació compensatòria de la pèrdua podòcitaria causada per l’hiperfiltració.

El projecte actual intentarà confirmar aquesta hipòtesi i tindrà tres branques principals:

1. El pilar fonamental del projecte serà un assaig clínic basat en medicina personalitzada, utilitzant la presència de RPCs en orina 6 mesos després del transplantament com a biomarcador de dany renal. Es tractarà d’un assaig clínic randomitzat i doble sec, en el que testarem si l’administració de Valsartan (vs placebo) és beneficiosa per evitar la pèrdua de filtrat glomerular en aquells pacients de risc (d’acord a la presència del nostre biomarcador).
2. Per confirmar la presència de dany d’hiperfiltració i la seva milloria utilitzant blocadors de l’eix renina-angiotensina-aldosterona, realitzarem càlculs de snGFR (single nephron GFR) en les biòpsies de protocol als 6 i 48 mesos post trasplantament.
3. Per últim, per a caracteritzar millor els mecanismes que guien la diferenciació de les RPCs com a resposta al dany després del transplantament, realitzarem estudis de single cell RNA sequencing utilitzant tècniques de microdissecció de RPCs isolades de les biòpsies de protocol.

En resum, el nostre projecte buscarà donar resposta a una problemàtica cada vegada més prevalent, utilitzant una aproximació de medicina basa en l’evidència mentre contribuïm a aportar més coneixement sobre els mecanismes de regeneració renal.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona.

Especialista en Cardiologia, format a l'Hospital Germans Trias i Pujol.

Estada formativa en Cardiologia i Radiologia Intervencionista a l'Hôpital Marie Lannelongue, Le Plessis-Robinson, França (2019-2020).

Actualment formant-se en Hemodinàmica i Cardiologia Intervencionista a l'Hospital Germans Trias i Pujol.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

L'objectiu del present projecte és validar en el model porcí la tecnologia no invasiva basada en microones per monitoritzar l'estat dels stents. Els stents tenen una estructura metàl·lica amb una ressonància electromagnètica característica en el rang de freqüències de les microones. El nostre grup ha desenvolupat unes sondes de camp proper que registren la radiació dispersa que es genera a l'excitar l'stent en el rang de freqüències entre centenars de megahertzs i dotzenes de gigahertzs; l'anàlisi d'aquesta radiació permet obtenir l'espectre d'absorbància de l'stent. Canvis en la geometria i en l'entorn de l'stent produeixen canvis en l'espectre d'absorbància. Mitjançant la tecnologia de les microones es realitzarà un seguiment setmanal en un model porcí en que s'han implantat prèviament stents coronaris i perifèrics amb l'objectiu de detectar danys estructurals i fenòmens de restenosi dels stents; i correlacionar-ho amb els resultats de l'angiografia i l'estudi histopatològic.

Residència en medicina familiar i comunitària al CAP Ronda PRIM de Mataró

Metge de família al CAP Ronda PRIM de Mataró

Formació en ecografia abdominal, pulmonar, tiroide i musculoesquelètica.

Col·laboració en diversos projectes d'investigació en el servei d'atenció primària i urgències.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Les tècniques i marcadors que s'utilitzen en el moment actual en insuficiència cardíaca presenten baixa sensibilitat per detectar congestió en fases subclíniques, provocant una lenta progressió de la malaltia i, per això, un empitjorament del pronòstic i un augment d’hospitalitzacions.

L'ecografia pulmonar s'ha postulat com a eina per detectar congestió pulmonar en fases primerenques. Es tracta d'un mètode ràpid, innocu, de fàcil aplicació, que es pot realitzar en la consulta d'atenció primària o en els domicilis dels pacients i que ha demostrat tenir aplicacions en el diagnòstic, monitorització del tractament i en el pronòstic de la insuficiència cardíaca.

Actualment, s'ha produït un augment de l'ús de l'ecografia pulmonar per a la detecció de congestió pulmonar tant per la insuficiència cardíaca aguda com la insuficiència cardíaca crònica. Els estudis realitzats en pacients amb insuficiència cardíaca crònica demostren que l'ecografia pulmonar és una eina que podria ajudar a el metge a descobrir els pacients asimptomàtics amb pitjor pronòstic.

L'objectiu del projecte és descriure la utilitat pronòstica de l'ecografia pulmonar a l’atenció primària en els pacients majors de 18 anys, amb diagnòstic d'insuficiència cardíaca en la història clínica informatitzada d'atenció primària i un ingrés hospitalari amb el mateix diagnòstic que ho confirmi. Per això es realitzarà un estudi observacional prospectiu de seguiment d'una cohort en els centres d'atenció primària de l'àrea de Mataró.

L'estudi tindrà una durada de 2 anys i consistirà en una visita d'inclusió on es recolliran les variables de l'estudi, i es realitzarà un test de qualitat de vida, un test de la marxa de 6 minuts, una analítica, un electrocardiograma i una ecografia pulmonar amb recompte de línies B. es realitzarà un control als 12 mesos amb nova analítica i ecografia pulmonar i finalment s'avaluarà mortalitat i ingressos per insuficiència cardíaca mitjançant la revisió d'història clínica i trucada telefònica als 6, 12, 18 i 24 mesos.

S'espera obtenir major nombre de visites a urgències, hospitalitzacions per descompensació d'insuficiència cardíaca i morts en els pacients que presentin major congestió pulmonar en l'ecografia pulmonar, podent concloure que l'ecografia pulmonar podria ajudar a detectar els pacients estables amb pitjor pronòstic i amb això reduir els ingressos hospitalaris, les consultes a urgències i la mortalitat.

Llicenciada en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UD Parc Taulí, Sabadell)

Especialitat en Cardiologia a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona)

Actualment cursant fellowship en la Unitat de Crítics Cardiovasculars Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona)

Estada formativa d'un mes a l'Hospital Royal Brompton (Londres) en imatge cardiovascular i dos mesos a la Unitat de Crítics Cardiològics de l'Hospital de Bellvitge

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Estratificació pronòstica del xoc cariogènic. Anàlisi amb tècniques de metabolòmica 

El xoc cardiogènic és la principal causa de mortalitat intrahospitalària dels pacients amb infart agut de miocardi i, actualment, té una incidència que està en augment i una mortalitat encara superior al 50%. Una estratificació de risc adequada és important per identificar els pacients que tindran un pitjor pronòstic i que, per tant, es poden beneficiar de la implantació precoç d’assistències de suport ventricular o circulatori. L’objectiu d’aquest treball serà identificar un metabòlit implicat en la fisiopatologia del xoc cardiogènic que es correlacioni amb la supervivència d’aquests pacients i amb les actuals escales de risc, per intentar oferir un maneig més precís i individualitzat als nostres pacients, millorant així el seu pronòstic tant a curt com a llarg termini.

Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Especialista en Neurologia a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Rotació per la Unitat de Cefalees de l’Hospital Universitario Clínico San Carlos (Madrid)

Actualment beneficiari de l’ajut Talents 2020 (pròrroga de l’ajut de 2019) i facultatiu a mitja jornada a planta d’hospitalizació de Neurologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

La migranya és una malaltia caracteritzada per crisis recurrents de cefalea (típicament unilateral, pulsativa i de gran intensitat acompanyada de nàusees i/o vòmits, fotofòbia i fonofòbia) que duren entre 4 i 72 hores. Mundialment és la sisena causa de malaltia i la segona en anys viscuts amb discapacitat3, a Espanya suposa 20 milions de jornades laborals perdudes anualment. Les formes d’alta freqüència (10-14 dies/mes) i crònica (>14 dies/mes tenen l’impacte socioeconòmic més elevat.

Un diari de cefalees és fonamental pel diagnòstic i maneig de la patologia. El correcte emplenament requereix una participació activa dels pacients i permet al facultatiu adequar el tractament per a cada cas. Darrerament s’està popularitzant l’ús d’eines electròniques per facilitar-ne la compleció, la majoria en forma d’aplicació mòbil. La més estesa i funcional que compleix les recomanacions per diari electrònic és Migraine Buddy. Tot i que l’última actualització de la guia de la International Headache Society per a assajos clínics de tractaments preventius en migranya crònica recomana l’ús d’un diari electrònic per a la recollida de dades en la investigació, no se n’ha estudiat ni l’aplicabilitat en la pràctica clínica habitual ni l’impacte en la qualitat de vida dels pacients.

Tenint en compte el rerefons teòric, s’ha formulat la hipòtesi següent: l’emplenament d’un diari de cefalees amb dades incompletes i/o incorrectes comporta un pitjor maneig de la migranya episòdica d’alta freqüència i crònica i que la utilització d’un diari electrònic mitjançant una app (Migraine Buddy©) permetrà millorar la fiabilitat dels registres i, per tant, del maneig de la malaltia, amb la consegüent millora de la qualitat de vida. Així doncs s’ha establert l’avaluació de l’efecte de la utilització del diari electrònic en la millora de la qualitat de les dades dels pacients en comparació al diari en paper com a objectiu primari, i l’impacte en la qualitat de vida, el grau de satisfacció i la rendibilitat en la identificació de desencadenants com a objectius secundaris.

El disseny de l’estudi és prospectiu, amb pacients amb migranya episòdica d’alta freqüència o crònica atesos consecutivament a la consulta de cefalees refractàries del nostre centre. Seran aleatoritzats estratificadament al grup experimental (diari electrònic) i al grup control (diari en paper). Les visites de seguiment seran als 3 i 6 mesos i es recolliran les variables habituals en qualsevol treball d’investigació sobre migranya (dies de migranya i cefalea mensuals, consum de tractament simptomàtic, escales de qualitat de vida, etc.) i les relacionades amb desencadenants i satisfacció amb el diari. S’ha estimat una mida mostral de 65 subjectes per grup.

El correcte registre de les crisis en un diari de cefalees és essencial per al maneig terapèutic dels pacients amb migranya episòdica d’alta freqüència i migranya crònica, i ha esdevingut encara més transcendent amb els nous tractaments amb anticossos monoclonals. Si es confirma la hipòtesi, l’ús del diari electrònic resultarà en dades més fiables que implicaran una gestió més eficient d’aquesta patologia. Addicionalment permetrà la selecció de candidats idonis a les noves opcions terapèutiques (cost superior). D’aquesta manera es preveu millorar la qualitat de vida dels pacients i reduir l’impacte de la malaltia sobre el sistema sanitari.

Llicenciada en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2015,

Formació en Neurologia a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, finalitzada l’any 2020. El seu especial interès pel camp dels Trastorns de Moviment durant la seva residència l’ha dut ha realitzat diverses rotacions en aquest àmbit (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Movement Disorder Clinic, Toronto Western Hospital, Toronto, Ontario, Canada).

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Ultrasons focalitzats d'alta intensitat per al tractament de la tremolor refractària en la malatia de parkinson i la tremolor essencial. Creació d'un procés assitencial pioner en el sistema nacional de salut. 

La tremolor refractària és un símptoma incapacitant propi de dues malalties molt prevalents: la tremolor essencial (TE) i la malaltia de Parkinson (MP). Actualment, el tractament farmacològic (50% no responen o tenen efectes adversos), i  la cirurgia funcional (restrictiva), deixen molts pacients sense possibilitats de teràpia.

Els ultrasons focalitzats d’alta intensitat guiats per ressonància magnètica (HIFU) permeten tractar aquest símptoma de manera no invasiva, segura, i eficaç mitjançant la creació d’una petita lesió al lloc desitjat, canviant el paradigma d’aquestes malalties; i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Can Ruti, serà el primer centre públic estatal que implementa el HIFU dins dels àmbits assistencial i de recerca clínica.

Aquest projecte vol demostrar la seguretat, eficàcia, i bona relació cost-benefici del HIFU  implementant un procés assistencial per a pacients afectats de tremolor refractària amb TE i MP que permeti valorar, seguir i seleccionar els millors candidats a HIFU.

Especialista en Dermatologia Mèdico-Quirúrgica

Adjunta del Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, on va cursar el seu període formatiu MIR.

Autora i col·laboradora de múltiples publicacions i comunicacions a congressos nacionals.

Va realitzar la seva rotació externa a l’Hospital Universitari de Graz, Àustria, a la Unitat de malalties autoimmunes i connectivopaties i immunodermatologia, i al departament de Dermatopatologia. Col·labora com a subinvestigadora a nombrosos assajos clínics en dermatitis atòpica i psoriasi. Beca de Recerca de la Societat Catalana de Dermatologia al maig del 2020 i Beca Euroderm Excellence 2019 de l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia.

Investigadora principal al projecte Estudi de la metilació del ADN en pacients amb dermatitis atòpica: relació amb l’activitat de la malaltia i resposta al tractament.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Estudi de la metilació del ADN en pacients amb Destmatitis atòpica: Relació amb l'activitat de la malaltia i resposta al tractament. 

La dermatitis atòpica (DA) afecta fins al 10% dels adults, dels quals un 20% requerirà tractament sistèmic. Malgrat el desenvolupament de noves teràpies, els resultats són encara insatisfactoris en una gran proporció dels pacients. Aquest projecte es basa en la forta associació entre les alteracions epigenètiques i les respostes immunològicament aberrants. Es compararà el metiloma del ADN en cèl·lules mieloides de pacients amb DA i de controls sans, i es buscarà definir subtipus de DA i models de predicció de resposta, la qual cosa contribuiria a l’eficiència en la selecció de teràpia dirigida, disminuint els costos i riscos de tractaments inefectius, el que redundaria en una medicina personalitzada, adaptada al perfil de pacient. Aquest estudi resulta de la col·laboració entre el Servei de Dermatologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol -dirigit pel Dr. J.M. Carrascosa- i el Grup d’Epigenètica i Immunitat de l’Institut de Investigació Josep Carreras -dirigit pel Dr. E. Ballestar, en col·laboració amb l’investigador O. Morante.

Llicenciat en medicina per la Universitat del Desenvolupament, Santiago, Xile.

Especialista en Oftalmologia, va realitzar la seva residència a l'Hospital Universitaria Germans Trias i Pujol.

Màster en patologia vitreoretiniana per Institut Universitari Barraquer.

Doctorat del Departament de Cirurgia i ciències morfològiques, Universitat Autònoma de Barcelona.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Avaluació mitjançant angiografia per tomografia de coherència òptica del canvi en el flux vascular macular i la seva relació amb l'agudesa visual en pacients amb despreniment de retina regmatogen màcula ON

Estudi prospectiu longitudinal d'una cohort de pacients que analitzarà els canvis que es produeixen en el flux capil·lar perifoveal i la seva correlació amb els resultats visuals en pacients operats de DRR màcula ON mitjançant VPP. Inclourà 60 ulls de 30 pacients que acudiran al Servei d'Oftalmologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. S'inclouran pacients amb DRR màcula ON d'inici recent i reparats amb èxit en un sol procediment quirúrgic, que consisteix en VPP 23g i tapament amb gas. S'exclouran els pacients amb DRR màcula OFF, altres cirurgies retinianes amb compromís macular, neuropaties, glaucoma o opacitat de mitjans. Tots els pacients se sotmetran a un examen oftalmològic previ a VPP, que inclourà mesurament d'agudesa visual millor corregida, examen amb làmpada de fenedura i fons d'ull. Es realitzaran mesuraments de flux a nivell del plexe vascular perifoveal superficial i profund amb tecnologia Swept Source OCT, DRI OCT Triton (Topcon Corporation, Tòquio, Japó). Un cop obtingudes les imatges es processaran mitjançant MATLAB (MathWorks Corporation, Massachusets, EUA) . Totes les avaluacions es repetiran a l'ull afectat i en l'ull contralateral sa el primer, tercer, sisè i dotzè mes després de la cirurgia.

Llicenciada en Medicina amb distinció Cum Laude a la Universitat Andrés Bello, Viña del Mar, Xile.

Especialitzada en Pneumologia,  formació realitzada a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

Formació com a Visiting Fellow, l’any 2018, a la Unitat de Patologia Pleural de l’Addenbrookes Hospital - Cambridge University, Regne Unit.

Premi a la millor comunicació en el congrés de la Asociación Española de Endoscopia Respiratoria (AEER), maig de 2018.

Actualment es becària predoctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb el  projecte Radiómica al cribratge (screening) de càncer de pulmó, que desenvolupa a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, i en el qual treballa juntament amb matemàtics del centre de visió per computador de la UAB, experts en intel·ligència artificial i imatge mèdica.

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Radiòmica i radiogenòmica en el cribatge del càncer de Pulmó-Radiolung

Recentment s'ha demostrat que l’screening de càncer de pulmó (LCS) amb tomografia computada de baixa dosi (LDCT) redueix la mortalitat en 20-25%. Al voltant de l'12% de LDCT-base detecten nòduls pulmonars (NP), sent benignes gairebé la meitat d'aquests. LCS podria optimitzar-se amb radiòmica, tecnologia que converteix imatges mèdiques en dades quantificables. L'objectiu del projecte RADIOLUNG és crear un algoritme multi-radiòmic que discrimini entre càncer de pulmó i tumors benignes. La primera fase prospectiva farà una anàlisi patològica / genòmica de 300 NP-malignes i 30 NP-benignes, que s'ha de correlacionar amb el perfil radiòmic obtingut per CT-tòrax i PET-scan per crear l'algoritme. La segona fase validarà aquest algoritme en 1.000 pacients de l'International Lung Screen Trial (NCT-02.871.856). Com a resultat esperem reduir els falsos positius en NP trobats en LDCT en més del 50%. Això millorarà l'eficàcia de LCS i reduirà el dany/càrrega psicològica dels pacients.

Llicenciada en Medicina a la Universidad de Navarra, 2007-2013

Residència d’Oncologia Mèdica a la Clínica Universidad de Navarra, 2014-2019

DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

Identificació de biomarcadors de resposta a tractaments Anti-TGFB i Anti-LIF en el càncer colorectal. 

TGFβ i LIF són citocines amb un paper crucial en el càncer. A dia d'avui, s'estan avaluant diversos inhibidors d'aquestes citocines en assaigs clínics, però es desconeixen els factors que determinen quins pacients respondran millor. En aquesta proposta buscarem biomarcadors que ens permetin identificar-los. Anteriorment hem realitzat anàlisis transcriptòmics de tumors derivats de pacients tractats amb inhibidors de TGFβ i LIF. La llista de gens expressats de manera diferent en aquestes mostres serà la base per a la identificació dels biomarcadors predictors de resposta. Així, desenvoluparem una firma de TGFβ i LIF basada en les respostes de gens comuns a aquestes citocines en tots els tipus de tumors, generarem un panell de gens de nanocadenes amb firmes de TGFβ i LIF i correlacionarem les firmes de macròfags i cèl·lules T CD8 citotòxiques en els subtipus de càncer colorectal.