‘Cristina Iglesias’, ‘Els nabís’ i ‘Anselm Kiefer’ l’aposta expositiva de la Fundació Catalunya La Pedrera fins al 2026
Descarrega fotografies de les exposicions aquí
El president de la Fundació Catalunya La Pedrera, Germán Ramón-Cortés, i la directora general, Marta Lacambra, presenten les exposicions per als anys 2025 i 2026 a La Pedrera
«Cristina Iglesias», del 10 d’octubre de 2025 al 25 de gener de 2026; «Els nabís, profetes d’un art nou, 1888-1900», del 6 de març de 2026 al 28 de juny de 2026, i «Anselm Kiefer», del 2 d’octubre de 2026 al 24 de gener de 2027
La Fundació ofereix exposicions d’art de primer nivell que ofereixen a Barcelona noves mirades artístiques, i, a més, suma i cocrea activitats en col·laboració amb les principals institucions culturals que enforteixen la reputació i els llaços de confiança amb artistes i entitats.
La Fundació Catalunya La Pedrera ha presentat aquest matí a La Pedrera la seva aposta cultural per als anys 2025 i 2026. Les exposicions «Cristina Iglesias», «Els nabís, profetes d’un art nou, 1888-1900» i «Anselm Kiefer» transformaran la sala d’Exposicions de La Pedrera des de l’octubre de 2025 fins al gener de 2027.
El president de la Fundació Catalunya La Pedrera, Germán Ramón-Cortés, ha explicat que la Fundació està compromesa amb la promoció de l’art i la cultura mitjançant una programació d’experiències expositives que forma part del seu ADN i de la seva finalitat fundacional.
Hi ha afegit que l’any 2022 va començar una nova etapa després que des del Patronat de la Fundació es proposés un canvi d’estratègia i una nova aposta per programar exposicions de grans artistes. És per això que la Fundació treballa per construir experiències expositives cada vegada més importants. Amb aquesta programació i amb l’enfocament d’establir aliances estratègiques, la Fundació vol transformar el paisatge cultural de Barcelona i aportar contingut de qualitat amb les seves experiències expositives. Les mostres també tenen un fort impacte local, ja que apropen l’art i l’edifici de La Pedrera a la ciutadania, cosa que fomenta el sentit de comunitat.
«La Fundació és una entitat privada i independent, i el seu model de viabilitat econòmica són els ingressos de les visites a La Pedrera i el copagament dels seus programes», ha dit Germán Ramón-Cortés, que també ha destacat: «Tot plegat fa possible que la Fundació dugui a terme totes les accions de la seva finalitat fundacional».
A més, els artistes valoren de manera molt positiva la qualitat de les experiències expositives, fet que reforça el prestigi de la Fundació en el panorama cultural, especialment tenint en compte el repte que suposa obtenir préstecs d’obres d’art per a entitats no museístiques.
La Fundació Catalunya La Pedrera es posiciona així com un referent cultural a Barcelona i a Catalunya, i treballa de manera incansable per oferir grans exposicions, que no tan sols enriqueixen la vida cultural de la comunitat, sinó que també enforteixen la reputació i els llaços de confiança amb artistes i entitats culturals d’arreu del món.
Marta Lacambra, directora general de la Fundació Catalunya La Pedrera, ha destacat que un dels pilars de l’estratègia són les aliances amb els millors socis possibles. Les exposicions no es queden dins de l’edifici, sinó que s’irradien a la resta de la ciutat tot establint complicitats amb institucions com ara el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana, entre d’altres. La col·laboració amb aquestes entitats reforça el compromís de la Fundació amb una experiència cultural enriquidora i mostra la voluntat compartida d’expandir la cultura més enllà de La Pedrera.
Amb els audiovisuals que es treballen per a cadascuna de les exposicions i la seva difusió, s’amplia el coneixement sobre l’artista i la mostra, i a més, s’arriba a un públic més ampli i divers de manera intemporal. Tots els artistes que han fet exposicions amb nosaltres han expressat la seva satisfacció, i han descrit l’experiència com la millor en què han estat involucrats. La creació de relacions estretes i de confiança amb els artistes facilita la rellevància de la Fundació dins l’ecosistema.
«La nostra aposta per crear experiències expositives de grans creadors i moviments artístics és un reflex del ferm compromís de la Fundació d’acostar l’art a tothom», ha sentenciat la directora general, que també ha destacat: «Amb aquestes iniciatives refermem la voluntat de contribuir a enriquir el teixit cultural de la nostra societat». L’estratègia de capil·laritat permetrà que les exposicions s’estenguin a tota la ciutat, i inundin Barcelona de propostes artístiques i culturals, en col·laboració amb l’ecosistema cultural local. Des del 2022 hem col·laborat amb 24 entitats culturals i hem dut a terme 48 accions, que han arribat a més de 18.000 persones.
Marga Viza, directora d’Experiències Expositives de la Fundació, ha avançat els detalls de les properes exposicions que tindran lloc a La Pedrera, i ha posat èmfasi en el repte que suposa programar projectes de volada internacional, a partir d’una conceptualització pròpia, i obtenir préstecs d'obres d’art de museus i institucions públiques i privades de gran reputació i prestigi mundial, ja que és una tasca complicada i és tot un desafiament per a entitats que no són museus, ni tenen col·leccions pròpies, com la nostra Fundació.
Amb la nova programació 2025-2026, La Pedrera es consolida com un espai de referència per a l’art modern i contemporani, amb una programació expositiva que convida a explorar creadors i moviments fonamentals en la història de l’art. Les properes exposicions són: «Cristina Iglesias», «Els nabís» i «Anselm Kiefer», que oferiran una oportunitat única per a endinsar-se en tres universos artístics molt diversos però profundament significatius.
Des de les instal·lacions immersives de Cristina Iglesias, que transformen l’espai en experiències sensorials i poètiques, fins a l’art decoratiu i simbòlic dels nabís, que van trencar amb la tradició per reconciliar art i vida quotidiana, passant per la potència matèrica i conceptual d’Anselm Kiefer, aquestes tres mostres conviden a reflexionar sobre la memòria, la forma i el sentit de l’art al llarg del temps.
Aquestes tres propostes constitueixen una mostra del compromís de la Fundació Catalunya La Pedrera amb l’excel·lència artística i la diversitat de llenguatges creatius que marquen la història de l’art dels segles xix, xx i xxi.
PROGRAMACIÓ 2025-2026 A LA PEDRERA
«CRISTINA IGLESIAS»
Del 10 d’octubre de 2025 al 25 de gener de 2026
Comissariat: James Lingwood
«La meva referència a l’arquitectura es basa en la dimensió poètica d’aquesta disciplina pel que fa a l’espai.»
Cristina Iglesias (Sant Sebastià, novembre de 1956), mitjançant un llenguatge escultòric únic, ha creat entorns immersius i experiencials que uneixen disciplines com ara l’arquitectura, la literatura, la psicologia, la mecànica, elements naturals i influències culturals específiques del lloc.
A partir d’un llenguatge que combina formes fictícies i naturals, les seves obres inclouen des de pavellons suspesos i gelosies, fins a passadissos, laberints i murs impregnats de textos, així com obra gràfica i dibuixos realitzats en suports de materials diversos. D’aquesta manera, redefineix l’espai de manera poètica, esborra les línies entre interior i exterior, i entre el que és orgànic i el que és artificial. Les seves instal·lacions evoquen la memòria del paisatge i fan referència a la geologia i al subsol, i creen experiències sensorials inesperades per a l’espectador.
Va estudiar ciències químiques a la Universitat del País Basc (1976-1978) i escultura i ceràmica a la Chelsea School of Art de Londres (1980-1982). El 1988 va rebre una beca Fulbright per estudiar al Pratt Institute de Nova York.
El 1995 va ser nomenada professora d’escultura a l’Akademie der Bildenden Künste de Múnic (Alemanya). Entre altres reconeixements, el 1999 va rebre el Premi Nacional d’Arts Visuals d’Espanya. El 2012 va ser guardonada amb el Grosse Kunstpreis de Berlín, el 2019 amb el Premi Nacional d’Arts Gràfiques d’Espanya i el 2020 amb el Royal Academy Architecture Prize de Londres. Més recentment, el 2024, va ser distingida amb la Medalla Sorolla que atorga la Hispanic Society of America, amb seu a Nova York.
Ha representat Espanya a la Biennal de Venècia (Itàlia), dues vegades: el 1986 i el 1993; a la Biennal de Sydney (Austràlia), també dos cops: el 1990 i el 2012; a la Biennal de Taipei (Taiwan): el 2003; a la Carnegie International, del Carnegie Museum of Art de Pittsburgh (Pensilvània, Estats Units): també el 2003; a la Biennal SITE Santa Fe (Nou Mèxic, Estats Units): el 2006, i a la Triennal de Folkestone (Regne Unit): el 2011.
El seu treball s’ha presentat en més de seixanta exposicions individuals i col·lectives arreu del món, i ha creat importants obres d’art públic, entre molts altres, per al Museo del Prado de Madrid; la plaça Leopold de Wael d’Anvers (Bèlgica); el mar de Cortés, a la Baixa Califòrnia (Mèxic); l’Instituto Inhotim (Brasil); Toledo; la seu de Bloomberg de Londres; el Museum of Fine Arts de Houston; el far de l’illa de Santa Clara, a Sant Sebastià; el Madison Square Park de Nova York; i la Royal Academy of Arts de Londres.
L’exposició a La Pedrera, la primera monogràfica que es presenta a Barcelona del seu treball, mostra prop d’una quarantena d’obres, entre les quals n’hi ha una, Vers la terre, que desbordarà el marc de la Sala d’Exposicions i s’ubicarà al pati del passeig de Gràcia, on entrarà en diàleg amb l’arquitectura de Gaudí. També es mostraran algunes de les instal·lacions a gran escala d’Iglesias, com ara Habitaciones i Pasajes, així com una selecció d’obres bidimensionals. També es mostrarà mitja dotzena d’obres sobre paper —una sèrie de dibuixos que està realitzant actualment—, que serà el primer cop que s’exposen al públic, i, a més, s’ha produït, per a aquesta ocasió, una obra pensada expressament per a la Sala d’Exposicions de La Pedrera: Tránsito mineral II.
L’exposició es planteja com un doble passeig. Recórrer el pis principal de La Pedrera és un passeig arquitectònic extraordinari, però dintre d’aquest recorregut n’hi haurà un altre: el que el visitant farà per les obres de Cristina Iglesias; i aquest itinerari, de vegades, requerirà que el visitant s’hi submergeixi, ja que moltes de les obres exigeixen com a condició que el visitant hi transiti, tal com ho fan també, per cert, tot i que de manera més tradicional, les obres exposades a les parets: serigrafies, dibuixos, etc.
La visita, doncs, es mourà entre la contracció dels passos interiors, que involucren el cos sencer i el reclouen entre parets, gelosies o masses orgàniques, i la dilatació dels espais exteriors, en què les obres, penjades a les parets, permetran el relaxament de qui mira a peu dret a la manera convencional, i va d’una obra a l’altra, davant de cada obra, però separat. I tot, en l’embolcall gaudinià.
En qualsevol cas, interior i exterior, immersió i emersió, reclusió i contemplació, se succeiran al llarg del recorregut d’una manera que, per més desigual que sigui, sempre serà dinàmic, i obligarà sempre al moviment.
Amb motiu de l’exposició dedicada a l’escultora Cristina Iglesias, s’impulsarà una programació transversal amb activitats pensades per a aprofundir en el seu univers creatiu des de diversos àmbits.
Concert al Palau de la Música Catalana
Amb la participació de la GIO Symphonia, Frames Percussion i el director Francesc Prat, aquesta proposta uneix música contemporània i visuals per evocar els mons sensorials i matèrics de l’artista. El programa —amb obres de Schnittke, Ortiz, Einaudi, Arnalds, Rani,
Richter i Lang— traça un paisatge sonor que dialoga amb els temes centrals de l’exposició. Una experiència immersiva en què l’art es desplega en forma de so i emoció.
Concert al Gran Teatre del Liceu
El Quartet Cosmos oferirà un concert al Foyer del Liceu inspirat en l’obra de l’escultora Cristina Iglesias. L’espai es transformarà per evocar la natura, amb projeccions de detalls de les seves escultures que dialogaran amb la música. S’interpretaran peces clàssiques i minimalistes per a oferir una experiència sensorial i visual única, íntima i orgànica.
Jornada Cristina Iglesias a La Pedrera
La Jornada se centrarà en l’obra de l’artista amb l’objectiu d’explorar la seva trajectòria artística i el seu univers creatiu des de diferents disciplines. Diversos especialistes i creadors oferiran intervencions que indagaran en la relació amb l’espai, la matèria, l’arquitectura i el paisatge. Inclou una visita comentada per a tots els públics, una activitat familiar i moments musicals breus a càrrec d’alumnes de l’ESMUC.
Projecte audiovisual propi dirigit per David Trueba
El director de cinema David Trueba acosta al públic la figura d’una de les escultores vives més importants de l’art contemporani. El documental entra a l’estudi de Cristina Iglesias, on l’artista treballa en les seves darreres obres i parla sobre el seu procés creatiu. També es documenta la preparació de l’exposició per a La Pedrera.
A l’octubre s’estrenarà el documental a l’Auditori de La Pedrera, i l’acte inclourà una conversa entre Cristina Iglesias i David Trueba.
«ELS NABÍS, PROFETES D’UN ART NOU, 1888-1900»
Del 6 de març de 2026 al 28 de juny de 2026
Comissariat: Isabelle Cahn
El grup dels nabís —paraula derivada de l’hebreu neviim, ‘profetes’— volia aportar una visió creativa nova i generar un art total concebut en perfecta ressonància amb la vida moderna.
Una exposició sobre els nabís no pot trobar millor escenari que la Casa Milà, un edifici emblemàtic del moviment modernista català construït per Antoni Gaudí (1852-1926) a Barcelona entre 1906 i 1912, on l’ornament associat a la funcionalitat s’uneix harmònicament amb l’arquitectura.
Com que els nabís i les seves creacions són poc coneguts a Catalunya, l’exposició començarà amb una presentació del cercle dels nabís. El grup, actiu entre 1888 i 1900, es va formar al voltant de Paul Sérusier (1864-1927), originalment, amb alumnes de l’Académie Julian de París: Paul-Élie Ranson (1861-1909), Pierre Bonnard (1867-1947), Édouard Vuillard (1868-1940) i Maurice Denis (1870-1943). I aviat s’hi van afegir Henri-Gabriel Ibels (1867-1936), Georges Lacombe (1868-1916), Aristides Maillol (1861-1944), József Rippl-Rónai (1861-1927), Ker-Xavier Roussel (1867-1944), Félix Vallotton (1865-1925) i Jan Verkade (1868-1946).
Dos corrents principals conviuen dins de la petita comunitat. Els primers es van unir al voltant de Paul Sérusier: eren els nabís preocupats per principis estètics i teories, com ara Maurice Denis, Paul Ranson, Ker-Xavier Roussel, Jan Verkade i Charles Filiger. Aquests artistes se senten atrets per temes intel·lectuals relacionats amb l’espiritualitat, la poesia i l’esoterisme. En això, s’uneixen a un corrent emergent d’escepticisme envers la ciència. Sérusier i Ranson van ser seduïts per l’esoterisme i la teosofia. Maurice Denis i Jan Verkade estan arrelats en una espiritualitat catòlica. Tots se senten atrets pel simbolisme.
L’altre corrent dels nabís inclou Pierre Bonnard, Edouard Vuillard, Félix Vallotton i József Rippl-Rónai, que estan vinculats a temes extrets de la vida contemporània. Sense il·lustrar literalment el frenesí de la societat moderna, el seu art pretén extreure valors més profunds.
Malgrat les seves diferències, els nabís es van mantenir units al voltant de la idea d’un art essencialment decoratiu.
La mostra presentarà el context de l’època, els principis estètics, les influències i els conceptes que caracteritzen l’art dels nabís, i, a través d’una àmplia selecció d’obres, amb prop de dos centenars, mostrarà la bellesa, la diversitat i la creativitat d’aquest moviment, que va tenir un paper clau en la transició entre l’impressionisme i les primeres avantguardes del segle xx.
L’exposició a La Pedrera, organitzada amb la col·laboració del Musée d’Orsay, és la primera mostra monogràfica dedicada exclusivament a aquest moviment que es presenta a Barcelona.
La mostra dedicada al moviment dels nabís anirà acompanyada d’una àmplia programació cultural que destacarà la relació d’aquest grup amb la música, el simbolisme i el modernisme.
Recital de piano al Gran Teatre del Liceu
Els nabís, profundament influenciats per la música, van establir vincles amb compositors com ara Chausson, Debussy o Terrasse. El recital posarà en valor aquesta connexió, de manera que evocarà l’esperit artístic i decoratiu del grup, com ara el sostre del Théâtre des Champs-Élysées.
Palau de la Música Catalana
Amb aquest concert es relacionarà el moviment dels nabís amb el Modernisme català. El programa traça paral·lelismes entre l’avantguarda pictòrica dels nabís i la música de figures com ara Albéniz, Granados o Morera. Es tracta d’una experiència immersiva en què música i arts visuals dialoguen des d’una sensibilitat modernista.
Congrés sobre els Nabís - Musée d’Orsay
En col·laboració amb el Musée d’Orsay i la Universitat de Barcelona, el Congrés Internacional sobre els Nabís promourà el debat acadèmic al voltant d’aquest grup, amb la participació d’experts, conservadors i investigadors. El congrés aprofundirà en el context i el significat del moviment a través de perspectives interdisciplinàries. S’hi exploraran figures clau com ara Bonnard, Vuillard, Denis o Sérusier, i s’aprofundirà en el context històric i simbòlic del grup.
Jornada sobre els Nabís a Sala d’Exposicions de La Pedrera
S’explorarà el moviment des de múltiples perspectives. La proposta inclourà visites comentades, activitats familiars i intervencions musicals breus, a càrrec d’estudiants de l’ESMUC. La jornada convidarà a redescobrir l’exposició des del diàleg entre disciplines.
ANSELM KIEFER
Del 2 d’octubre de 2026 al 24 de gener de 2027
Comissariat: Walter Smerling
Fill d’un professor d’art, Anselm Kiefer va néixer el març de 1945 a Donaueschingen, a la Selva Negra alemanya. Va estudiar dret, però no va trigar a abandonar els estudis per entrar a l’Acadèmia d‘Art de Friburg (Suïssa). Més endavant, va continuar estudiant a l’Acadèmia de Karlsruhe i, amb Joseph Beuys, a Düsseldorf, de 1970 a 1972. Mentre que els corrents artístics del moment s’encaminaven cap a l’essència de l’abstracció, Kiefer va tornar a l’expressionisme alemany, a la recerca de la textura aspra i de la sorrenca materialitat de la veritat històrica, i compartia l’impuls romàntic de principis de segle de conjugar sentiments pessimistes i temes apocalíptics amb desitjos transcendentals.
Des de 1969, data de la seva primera exposició individual a Karslruhe, fins que va participar el 1980 en la Biennal de Venècia, el treball d’Anselm Kiefer era pràcticament desconegut fora d’Alemanya, però és a partir d’aquesta data quan la seva obra és objecte de grans exposicions individuals i col·lectives en museus i institucions americanes i europees, i participa en les convocatòries internacionals més rellevants.
Anselm Kiefer reflexiona amb la seva obra sobre què significa ser un artista d’avantguarda al segle xx. Per la naturalesa irònica i provocativa del seu treball, accepta i abraça la noció de l’artista modern que queda fora de la societat, qüestionant-ne la història, les normes, els tabús, els mites i les idees sobre l’art. Com a conseqüència d’aquestes inquietuds, ha produït un art de temàtica, valors i símbols germànics. La seva insistència a obrir ferides emocionals i a posar l’accent en les pèrdues culturals és un camí per a explorar la seva pròpia herència i identitat. Així, Kiefer no tan sols creu en el poder regenerador de l’art, sinó en la possibilitat d’establir un diàleg entre la història i les civilitzacions, com a antídot davant l’horror de la història humana i com a recerca d’un camí de reconciliació.
Kiefer produeix llenços d’una considerable complexitat pictòrica, deguda a la tensió visual entre el pla bidimensional i l’espai tridimensional. Aquestes tensions són representatives d’un dels motius més significatius de la seva producció: l’intent d’unir l’escala i la riquesa visual de l’expressionisme amb temes carregats de significat; en altres paraules, unir la forma i el contingut, el concret i l’ideal, la vida i l’art. Les pintures de Kiefer són elegies èpiques a la condició humana, que tracten amb sentides i profundes emocions una subtilesa temàtica complexa.
Des de la dècada de 1980, les vitrines han tingut un paper determinant en la seva obra. A dins hi ha disposat objectes, materials i símbols que actuen com a càpsules del temps, i que sintetitzen temes centrals de la seva obra relacionats amb la història, la mitologia, la identitat i la memòria individual i col·lectiva.
Les vitrines de Kiefer són símbols condensats i sovint combinen conceptes oposats: són transparents i denses, lleugeres i pesades, i els objectes que contenen són alhora fàcils de reconèixer i enigmàtics. Kiefer utilitza materials tan variats com ara plom, ciment, vidre, pedres, filferro, peces de tela, arrels d’arbres o llibres cremats, que representen idees com ara la recordança, la renovació, l’esperança i la pèrdua. Els materials recollits són, doncs, transformacions artístiques de creences i idees espirituals, i les vitrines, desconcertants, fomenten el pensament i inspiren noves interpretacions.
L’exposició a La Pedrera, amb obres procedents de la col·lecció Grothe i d’altres col·leccions privades europees, és la primera mostra individual de l’artista a l’Estat dedicada exclusivament a aquest conjunt d’obres, titulat Opus Magnum. Així, La Pedrera presentarà una selecció d’aquestes vitrines amb llibres, objectes i instal·lacions, complementades amb un cicle de pintures sobre l’erudit i poeta anglès Robert Fludd (1574-1637).
Des de la Fundació s’ha començat a treballar en una programació vinculada a l’obra de Kiefer, amb propostes que dialoguen amb els seus referents literaris, simbòlics i espirituals.
Recital poètic-musical al Gran Teatre del Liceu
Una proposta íntima amb el poeta Manuel Forcano, que oferirà textos que dialoguen amb els imaginaris literaris i simbòlics de l’obra de Kiefer. El recital, que tindrà lloc al Foyer del Liceu, s’acompanyarà de música en directe i convidarà a fer un viatge sensorial a través de veu, pensament i so.
Palau de la Música Catalana
Estem treballant en una proposta, encara per definir, en col·laboració amb la programació de la temporada 2026-2027 del Palau.
Filmoteca de Catalunya - Projecció del documental Anselm, de Wim Wenders
Wenders ofereix un retrat cinematogràfic visualment poderós de Kiefer, i compartirà les claus creatives d’aquesta obra amb el públic assistent.
Visita a PLANTA, de la Fundació Sorigué
Visita a PLANTA, a la Plana del Corb (Balaguer), un espai artístic de la Fundació Sorigué on conflueixen l’art, l’arquitectura, el paisatge i el coneixement. Aquesta visita és una oportunitat per a descobrir una part de la col·lecció de la Fundació Sorigué, que inclou tres obres emblemàtiques de l’artista alemany Anselm Kiefer representatives dels temes que desenvolupa en la seva obra i que es caracteritzen per la materialitat, una materialitat amb una relació molt concreta amb l’entorn que les acull i un caràcter holístic que convergeix totalment amb el de PLANTA.
Premsa Fundació Catalunya La Pedrera
Lluïsa Oller
Tel.: 638 44 94 69